Com és possible que al mirar l'escola pública, siguem una minoria encara els que veiem això? Em cal acceptar-ho, fins i tot estimar-ho, per batejar sempre el meu entorn d'amor. Un amic l'altre dia em donava aquesta imatge: "el nen va creixent i la sabata cada cop li queda petita i més petita i ell ha de créixer amb ella" El nostre sistema públic escolar talla les ales dels nens, des de tan menuts! No possibilita les múltiples possibilitats de desplegament... "L'escola i tot el seu sistema és com un gran transaltàntic que per girar la maniobra és molt lenta" em deia l'altre dia un company. Anem seguint els patrons antics per herència. Amb tanta informació i possibilitat de formació com hi ha ara... Espero, desitjo, prego, que no tardem a adonar-nos que el respecte pels processos dels infants donarà per fruit una nova societat basada en l'amor. I els mestres, professors, nens i nenes aniran sempre feliços a l'escola... I desapareixen