Mar en temps de CANVIS

Quin goig un passeig amb amigues! En un cap de setmana improvitzat ens trobem les quatre vora el mar caminem riem conversem ens sinceren ens estimem. Cambrils ens acull  al costat d'una mar arrissada que l'endemà ens venteja els balls a ritme del "silent disc" bufant les idees  balancejant els cossos  alegrant l'ànima rialleres i lleugeres per continuar somiant el somni improvitzat de la vida      

                           Ser mare allò que assagem sobre la marxa allò que ens fa revisar-nos a cada gest Ser mare joia de donar Ser mare passió per la vida la que encomana un infant sempre a punt per jugar imaginar crear riure i abraçar.   Ser mare es practica instant a instant aprenent a cuidar de la millor manera que pots el fruit que neix del teu ventre i viu en constant transformació, com tu mateixa Ser mare, és no deixar mai de mirar-te perquè allò que li veus que no t'agrada  és allò de tu per transformar acceptar i estimar. I allò que veus que brilla amb ella és font d'un goig constant.   Ser mare Inspirant-me en la Mare Divina Amor Pur Incondicional Etern Ser mare Font contínua d'inspiració Agraïda infinitament de ser-ho Ariel, llumeta meva, gràcies amor per tant com em dones, m'ensenyes i em regales