Mar en temps de CANVIS

Estic a la lluna, com de costum. Prefereixo somiar desperta que dormint. Bufa molt fort el vent, aquest element que esparceix l'energia i tantes idees. "Siguem més gossos". El meu nou amic escriptor m'atrapa amb la seva revista "El mar degota" i em te aquí amb "el meu millor jo". D'Alai n'és enamorat, com jo de la Lluna, totes dues gosses podenques. Alai significa Alegria. I la Lluna el que ja sabem. Fa dies que a casa no hi és i la trobo a faltar. Moments de màxima felicitat m'ha portat treure-la a passejar i transmetre'm la seva alegria. En tinc per partida doble, l'Ariel és una nena també plena d'ella. Però l'he de dur a l'escola. I jo també hi hauré de tornar, a aquella presó de nens on he tingut tan magnífiques com dures experiències. Si no fos pels moments de glòria no voldria tornar a aquell lloc ple d'humans deshumanitzats pel pes d'un sistema tan encimentat i desnaturalitzat. La música alegr

Em duus "un Mar degota" i un matí bonic ple de llum i escolta m'agraden els teus clotets rics de somriures i l'escolta atenta per mi el silenci és molt important i amb tu és possible aquest silenci que ho omple tot molt més que un munt de paraules. Contemplem els camps, la plana, els arbres les muntanyes de fons i l'aire que juga enmig de les baranes d'un camí entre les vies dels trens que no han passat i dels camins creuats. El sol ens acarona les galtes contemplem el paisatge ample, fresc, lluminós davant nostre i els teus ulls em miren i jo els teus deixant que la màgia de les ànimes vibrin el que senten d'aquest encontre On duia aquell camí que no hem seguit? N'hi haurà més? No se res de tot això. Només vull viure amb presència i essència sense massa barreges però alhora permetent-les sortint de la zona de confort i confiant que la vida ja em respondrà. Creuament de camins on m'he confiat a seguir. Sabré g