La díada LA UNIÓ MÉS PURA

 

L'etapa que tots vivim amb la profunda 
unió amb la mare

És un moment delicat i ple d'abundància d'autoconeixement 

si ens permetem viure-la amb plenitud

Crec que el pare i tota la família del voltant d'una mare que ha de parir haurien de coneixer què és la DÍADA. Parlaré del post-part sobretot però serveix igual en l'embaràs. 

Laura Gutman en parla al llibre "La maternidad y el encuentro con la propia sombra" 

La funció del pare i persones més properes hauria de ser la d'apoiar la mare "puérpera" amb tota la seva força i confiança. Així ella podrà transmetre això al nadó en que viu un estat totalment unit al que sent la mare. 

Haurien d'estimar-la i per tant respectar-la amb tot el seu amor incondicional, apoiant-la emocionalment en uns moments en que l'estat d'ànim de la dona és molt fluctuant, molt delicat, molt profund en ella mateixa amb la relació tan pura amb el nadó.  Quan naixem venim de la llum, som purs i tots tenim la responsabilitat de que mantingui aquesta connexió per a ser feliç.

Pensar que hem d'estar per la parella, per la casa, per la feina... en aquests moments tan especials és una bojeria en aquests moments del nouvingut en que ell/a ho necessita tot de la mare per a viure i per a sentir-se segur i protegit.

L'estat del puerperi (que dura molt més temps de la famosa quarentena) és un estat en que la dona no tenim desig sexual, en que ens sentim profundament vinculades al nostres fills, en que per poder donar tot el nostre amor que és el millor nutrient per al nadó, hem de rebre'l del nostre entorn.

L'Amor és RESPECTE per sobre de tot.

A mi i a moltes amigues ens han atabalat molt els múltiples i seguits consells rebuts amb tota la bona intenció. Em van fer sentir insegura i això no és positiu. Per transmetre el millor als nostres fills ens cal sentir-nos el millor possible. 

Sisplau: families al voltant de les dones que parim: aneu amb cura amb els consells ja que l''instint de la mare i el pare són més poderosos i millor penso, que la tradició influenciada per la medicina. 

"No dormis amb el fill perquè la teva parella se'n sentirà ressentida"

"No li donis el pit perquè es mal acostumarà"

"Fes-lo dormir a una habitació a part pel bé de la parella"

"Deixa'l al cabasset i acostuma'l a la pipa per a que no depengui de tu"

Són totes unes frases que malauradament he sentit molt des de vaig parir, basades en el nostre sistema social on encara regna el capitalisme, on la dona no és apoiada a Espanya, per poder tenir cura dels seus fills amb tranquil·litat, ni per les empreses ni per les famílies ja que les àvies han viscut la desnaturalització més bèstia del llarg de la història de la humanitat influenciades per pediatres als qui s'ha donat més poder que a la pròpia sabiesa femenina. I entre aquesta desnaturalització, també vull dir: parir sense respectar el que és un part, un procés on el cos de la dona faria la seva funció si fos respectada la seva intimitat, i per tant no hi hauria ni la meitat del dolor tan temut.

Parlo des de la meva pròpia experiència de parir de forma natural. 

Va ser preciós, absolutament preciós i ple de llum. 

La natura és sàbia i ens omple de les hormones del benestar per sentir-nos així. 

I si a més demanem ajuda espiritual encara més. 

Ens cal recuperar el sentit comú basat pel respecte al que és natural.

Gràcies per la vostra reflexió i per compartir-ho.