Mar en temps de CANVIS

Què és ser "divergent"? Podem entendre la divergent una persona que deixa de reproduir automàticament el model establert i comença a buscar una manera de viure més coherent amb la llei universal del canvi. Ser divergent no significa ser superior ni tenir la raó. Significa atrevir-se a qüestionar allò que no encaixa amb la pròpia consciència i, sobretot, transformar aquest qüestionament en una manera diferent de viure. La missió La missió no seria convèncer els altres ni “salvar el món”, sinó encarnar una alternativa. El procés seria: canviar l’interior → canviar els hàbits → canviar el comportament → crear una realitat diferent. Per l'amic i mestre que estimo i respecto, Roy Littlesun, aquest canvi comença fins i tot amb coses molt concretes, especialment l’alimentació i la relació amb la Terra. L’aliment no és només nutrició: forma part de la relació entre Terra, cos, sang, consciència i comportament. Per això, despertar espiritualment no consistiria només a adquirir con...

En aquest article faig una lectura de la pel·lícula (actual a Netflix)  Els jocs de la fam  com un mirall d'una realitat còsmica o d'una experiència d'altres civilitzacions.  En el món New Age / cosmicista hi ha diverses tradicions que assignen races o civilitzacions a constel·lacions: Lirans, Pleiadians, Arcturians, Sirians, Orionians, etc  . En una regió diferent del cel, també hi ha la constel·lació   Aquarius . He rebut una informació que explica que en aquella constel·lació es funciona com a la pel·lícula "Les guerres de la fam". La qual és semblant a la pel·lícula "Divergent" Amb aquest article investigo quin paper poden tenir les guerres de lira i el que passa a la constel·lació Aquari, i quin paral·lelisme podem fer amb "Les guerres de la fam". Penso que si, que els fets de moltes pel·lícules que Hollywood ens presenta com a ciència ficció podria atansar-se a la realitat molt més del que imaginem. Tot i així ho plantegem amb una lectur...

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

De nou recomencen les sincronies 14:14, ara 17:17, camí guiat sempre. Les arrels fondes del sofriment d'aquest temps són per agafar força per la planta Aquesta guerrera de llum entre la foscor Les veus que m'agafaven no eren del meu Jo Jo sóc  Jo sóc quelcom molt més gran que la veu petita....li recordo a la meva ment qui sóc en realitat  JO SÓC  Aquest tan sols és un trànsit  Estic aconseguint i aconseguiré de nou cada cop de nou sobreposar-me i evolucionar  Un dia podré fer com l'Adriana, ajudar a altres persones que jo necessiten. Ja ho he fet molts cops. L'amor vers els infants és molt gran. Primer jo i la meva sanació. Els camins s'obriran. Pas a Pas. Si reapareix la culpa l'agost i la llenço a la terra amb el poder de la intenció, segura de mi mateixa i el meu poder creador. Descanso i em dono permís per fer-ho, contacti amb la natura i amb la Veritat de qui sóc amb plena plena plena confiança. De nou, cada dia de nou. I una nova versió de mi es va forjant...

  L'alquímia del cor Transformar el plom en or I si cada experiència de la vida fos una oportunitat per fer alquímia? Els antics alquimistes cercaven transformar el plom en or. Però, potser, la transformació més valuosa no era la dels metalls, sinó la del cor i la consciència. Cada conflicte, cada ferida i cada emoció difícil poden convertir-se en una oportunitat per créixer, comprendre'ns millor i estimar amb més saviesa. Sovint projectem en els altres allò que encara no hem pogut abraçar dins nostre. Quan ens sentim ferits, frustrats o enfadats, és fàcil culpabilitzar qui tenim al davant del nostre malestar. Però la culpabilització ens allunya de la comprensió i alimenta una cadena de violència que sovint es va estenent de persona en persona. En canvi, és molt més saludable poder dir: «Em sento enfadat.» «Aquesta situació em supera.» «Això em costa de sostenir.» «No sé com resoldre això.» Expressar com ens sentim no és el mateix que culpabilitzar. Quan compartim els nostres s...