Estic a la lluna, com de costum.
Prefereixo somiar desperta que dormint. Bufa molt fort el vent, aquest element que esparceix l'energia i tantes idees.
"Siguem més gossos". El meu nou amic escriptor m'atrapa amb la seva revista "El mar degota" i em te aquí amb "el meu millor jo".
D'Alai n'és enamorat, com jo de la Lluna, totes dues gosses podenques. Alai significa Alegria. I la Lluna el que ja sabem.
Fa dies que a casa no hi és i la trobo a faltar.
Moments de màxima felicitat m'ha portat treure-la a passejar i transmetre'm la seva alegria. En tinc per partida doble, l'Ariel és una nena també plena d'ella. Però l'he de dur a l'escola. I jo també hi hauré de tornar, a aquella presó de nens on he tingut tan magnífiques com dures experiències. Si no fos pels moments de glòria no voldria tornar a aquell lloc ple d'humans deshumanitzats pel pes d'un sistema tan encimentat i desnaturalitzat.
La música alegra l'ànima com Alai i la Lluna als amics escriptors. Ell tornarà a les lletres tan amables i tranquil-les. Jo a aquell espai quadrat ple de criatures contingudes. Tot i que dur-los-hi can¢ons, audicions, danses i possibilitat de creacions és tan bonic, ara, preferiria quedar-me aquí si m'ho permetés la meva consciència. Tenir una vida de cuidadora de casa, de filla, de gossa i de mi. I el temps lliure, dedicar-lo a l'art amb calma i tranquilitat. L'estimo més que anar a aquella escola on la directora em va ostiar amb un paper i bones formes. Va ser la seva forma d'agrair-me la meva més sincera dedicació fent el millor que de mi va nèixer de cor i amb plena i amorosa dedicació. Les dues errades eren petites front que la seva ment dictatorial sotmesa a una quadratura similar a cada espai escolar educacional podia no veure la importància de la meva tasca, vaja, es que només veia els judicis del que el "diferent" feia por i enveja. Viu una sotmissió al Departament que en diuen d'Educació que etimològicament vol dir "treure de dins el millor cap enfora" Clar! Ara ho entenc, per això em va acomiadar.
Ara hi tornaré, l'Univers s'ha confabulat per a que així sigui i poder aprendre de nou relativitzar-ho tot per trobar més llunes d'alegria que no pas resistències.
I és que puc agrair moltes coses en aquest sistema tan estrafolari que en diuen humanitzat.
Vull ser més gossa però em toca ser humana i faré el que podré acceptant el que em toca viure agraïnt el que hi ha.
Bufa el vent fòra la finestra. M'aixoplugo sota el nòrdic i miro de tancar l'ull.
Desitjo que els somnis em duguin ALAI.
Alai de nit, Alai de dia, Alai ara i sempre fins a l'infinit i més enllà.
CICLE DE TALLERS: Estas davant la possibilitat de transformar la teva vida. La manera de relacionar-nos, els nostres hàbits i actituds a l'hora de comunicar-nos marquen una gran diferència en el nostre estat de salut i benestar. Vivim en una època d’estrès. Els pares i educadors ens trobem sota una pressió enorme intentant “arribar a tot arreu”. Les exigències són elevades. L’energia baixa. El mal geni es dispara ràpid. Estem convençudes que aquestes formes de comunicació, sinceres i plenes de comprensió, poden contribuir en gran manera a l’estabilitat i el bon judici de pares, mares, mestres/professors, monitors...amb els seus alumnes. Els tallers que estàs les portes d'endinsar-te donen una oportunitat per aprendre de manera pràctica noves habilitats de comunicació . “Els pares són a primera línia de foc set dies a la setmana. Tot i així molt pocs han rebut un entrenament per als requeriments d’aquesta feina. No és estrany que fins i tot els pares amb bones inte
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada