Em duus "un Mar degota" i un matí bonic
ple de llum i escolta
m'agraden els teus clotets rics de somriures
i l'escolta atenta
per mi el silenci és molt important
i amb tu és possible
aquest silenci que ho omple tot
molt més que un munt de paraules.
Contemplem els camps, la plana, els arbres
les muntanyes de fons i l'aire que juga
enmig de les baranes
d'un camí entre les vies
dels trens que no han passat
i dels camins creuats.
El sol ens acarona les galtes
contemplem el paisatge
ample, fresc, lluminós
davant nostre
i els teus ulls em miren
i jo els teus
deixant que la màgia de les ànimes
vibrin el que senten
d'aquest encontre
On duia aquell camí que no hem seguit?
N'hi haurà més?
No se res de tot això.
Només vull viure amb presència
i essència
sense massa barreges
però alhora permetent-les
sortint de la zona de confort
i confiant
que la vida ja em respondrà.
Creuament de camins
on m'he confiat a seguir.
Sabré guiar els meus propis passos
sense que les onades de la mar
m'esbalotin gaire?
Vull pau, som pau
Vull amor, som amor
Ho vull tot i no vull res
Viure, respirar, somiar
amb ulls desperts
i sense que la Mar degoti gaire.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada