Mar en temps de CANVIS

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  Ara bé, gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats. T'animo a progressar en l'autoconeixement i transformació de les teves emocions sempre a positives investigant el sistema de control imposat, les seves trames, origen i destí i utilitzar totes les eines del teu abast per trobar la teva manera còmoda de viure-hi. T'animo a perseverar en valorar el teus dons, probablement molts d'aquests no són valorats a les feines del sistema laboral ni familiar, i en canvi són molt necessaris en aquest món. Confia en tu i la teva intuïció. Conèixer les característiques "índigues...

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...

CAMINS I OPCIONS Estic aprenent a no córrer darrera les exigències de la ment, la seva imaginació, la seva exigència... El cervell no cerca la teva felicitat, només la teva supervivència, està dissenyat així. Però podem desenvolupar la consciència i educar la ment i noves maneres de pensar. Estic aprenent a deixar de fer i mostrar res pel desig automatitzat de ser validada, aprovada per la societat, per algú amb qui estic vinculada i per mi mateixa. Ja som vàlid i vàlides tal com som i fent el que fem, perquè fem el millor que sabem.  Amor, els automatismes apresos, necessiten paciència per modificar-los.  Recorda reservar-los per tu i la màgia atractiva.  Si vols revisar-los fes-ho en espais segurs, amb l'escriptura, la meditació, el deixar anar...  Cada dia és una mort al dormir i un renéixer al despertar. Fem-ho amb gran gratitud al cor i als pensaments per tenir la millor mirada vers tot i tothom. Amor, sempre amor per tu, i així podrà ser per tothom. El tren de ...