CAMINS I OPCIONS
Estic aprenent a no córrer darrera les exigències de la ment, la seva imaginació, la seva exigència...
El cervell no cerca la teva felicitat, només la teva supervivència, està dissenyat així. Però podem desenvolupar la consciència i educar la ment i noves maneres de pensar.
Estic aprenent a deixar de fer i mostrar res pel desig automatitzat de ser validada, aprovada per la societat, per algú amb qui estic vinculada i per mi mateixa.
Ja som vàlid i vàlides tal com som i fent el que fem, perquè fem el millor que sabem.
Amor, els automatismes apresos, necessiten paciència per modificar-los.
Recorda reservar-los per tu i la màgia atractiva.
Si vols revisar-los fes-ho en espais segurs, amb l'escriptura, la meditació, el deixar anar...
Cada dia és una mort al dormir i un renéixer al despertar. Fem-ho amb gran gratitud al cor i als pensaments per tenir la millor mirada vers tot i tothom.
Amor, sempre amor per tu, i així podrà ser per tothom.
El tren de la Vida avança i aquesta és la GRAN OPORTUNITAT, que l'ànima evoluciona. Com? Prenent consciència dels patrons que podem deixar anar per adoptar els nous que volem.
Del que podrem sempre sentir-nos en pau és de fer el bé, sigui quin sigui el camí que escollim.
El més important és fer-nos el bé a nosaltres, estimant-nos, valorant-nos, guanyant terreny a la invasió educacional rebuda de la culpa i premi.
L'art amb més sentit és guanyar amb assertivitat i positivitat mental i saber-nos cuidar a nosaltres mateixes.
Només a través de nosaltres mateixes podem fer que la vida en aquesta terra sigui més amable. És el gran repte en aquest canvi de paradigma que tots i totes volem.
Volem deixar de ser esclaus dels desitjos que poden produïr molta infelicitat.
És tot més simple, per construïr una societat millor simplement respirem presència, ser i estar.
De com vibrem en depèn la nostra felicitat i no tant del que escollim, perquè si del que escollim en depèn aprovar-nos o desaprovar-nos en serem esclaus.
"L'amor meu" és el primer a construïr... d'això parlàvem avui amb la tribu Tarroja sanant.
L'oportunitat de prendre o deixar és un parany conegut per la ment. No amor, deixa aquest camí de l'autoboicot.
Hi ha mites en aquesta vida i és bo saber-los descrear, deixar de posar-hi atenció.
De res depenc per ser més feliç, perquè ja ho sóc simplement vivint amb calma.
Tampoc vull ser esclava de pensar que és molt difícil canviar cap hàbit. La vida evoluciona amb la confiança.
Ara res apresona la meva lliure expressió. Quin gran canvi plorar i no sentir-me encongida sinó lliure per fer-ho!!!
Abans plorava i es veu que era ploramiques segons la meva mare. Ara em se més forta per permetre'm treure el pes de sobre quan ploro. Quanta angoixa hem passat per reprimir les emocions... Era la por apresa a expressar què pensem i què sentim, per por a ser jutjats.
Just ha passat aquesta tarda quan li he dit "...vol tenir fills" Que difícil els hi resulta l'empatia... Tenen après donar lliçonetes en comptes d'acollir els sentiments. En comptes d'això busquem autoaclarir-nos quan comuniquem quelcom. No pas ser analitzats.
Vull que la meva pau sigui inspiradora, deixar la salvadora, la jutge i la víctima. Això és créixer espiritualment en templança i equilibri interior.
Això és el que la Vida ens demana, serenitat i senzillament compartir.
Què més?
Tot el teatre aquí la terra és només un escenari per posar a prova la nostra capacitat de seguir el camí que ens vam marcar abans d'encarnar, la nostra missió àlmica. No te res a veure amb objectius materials.
Hi ha trens i pactes d'ànima que ja venen marcats: els fills per exemple.
Hi ha línies temporals paral·leles també alhora.
Seguim sobretot l'amor propi que reflexarà en amor al nostre voltant.
Això necessita la nostra estimada humanitat: amor, compassió, paciència... sanar és això oi?
Aquesta convicció de que el que esculli estarà bé, i que puc canviar l'elecció també, perquè em dona més pau, és saber-nos escoltar, és l'aprenentatge.
Soc feliç estimant-me i deixant el camí lliure.
T'estimo amor meu
T'estimo vida meva
Estem junts i alhora separats per la maia de la il·lusió.
Fes-me un favor: mai pensis que has perdut el temps en res, que t'has equivocat en res....tan sols has après , d'això tracta la vida.
Adults, joves i valents, tingui l'edat que tingui el cos, l'ànima sempre és i serà pura.
Tinguem clar tot això perquè així els anys en comptes de pesar seean benediccions.
Deixem que la vida ens sorprengui amb els seus regals, són els més simples.
Siguem amics, ara i sempre.
M'agradaria que fos celebrant.
Vull sentir-te cantar lliure i amb el cor preparat a somriure més a la vida. Si això passa em sentiré molt feliç.
I si ens diem adéu que sigui amb un gran GRÀCIES.
El temps que ens quedem que sigui només presència en l'ara del cor i el silenci sobretot.
El viatge amb la mimosa em va donar aquesta claretat: som pura perfecció.
No hi ha culpes ni culpables. Hi ha presa de decisions i vivències, hi ha aprenetatges per aprendre a mantenir l'equilibri interior lluny del materialisme.
En depen sobretot veure'ns i sentir-nos units en total perfecció.
Comprenent, alliberant, aprovant, si, així ho estem fent molt bé.
Felicitem-nos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada