Solitud i l'Amor Suprem

He vingut a experimentar la solitud, l'abandó, la infravaloració per poder trascendir les.

Gràcies a la duresa d'aquestes vivències tan dures he pogut ascendir a la búsqueda de l'Amor Suprem.

Ja no sóc una buscadora, ja sóc una trobadora.

Ara trobo l'amor a cada present, a cada ocell que vola al cel, a la meva filla acompanyant-la, al meu amic que em visita, a la meva amiga amb qui parlem, ....és clar, perquè jo sóc l'Amor i tu ets l'Amor.

Des d'aquesta comprensió, des de l'experiència de fusió amb mi mateixa i el que em rodeja no hi ha por a ser altra vegada abandonada, infravalorada, criticada, jutjada, exclosa ni cap altre emoció negativa.

Des de la certesa del que sóc, sóc AMOR i l'Amor ho és Tot, se que la Vida és una esperiral perfecta de canvis i integració d'aquests cap a la il-luminació.

Els camins poden ser més rectes O més corbats, amb pedres o llisos, amb flors i papallones o no. No importa, el sol brilla cada dia, al cel, el nostre cel. El sol brilla al nostre interior, el nostre cel quan vibrem sentiments d'Unitat.

Gràcies Vida, gràcies Amor