Gràcies Vida per haver-me permès tan belles experiències d'enamorada amb aquest bonic noi, que canta com els àngels i que sense ser àngel, a la vegada, i per inexperiència, li costen els tempos a la vida terrenal...com a mi tot i que no tant potser ja que no tinc escapatòria amb una filla.Gràcies Vida per haver-me permès l'experiència de conèixer els beneficis de les plantes sagrades de la ma d'un amor jove, bonic, amic, ... i de les visions més pures i netes amb gran reconeixement de les nostres ànimes.
Gràcies Vida per haver experimentat els cants més elevats i purs que neixen de les veus de qui toca l'amor.
Seguiré cantant, curant el meu cor ara, quan m'ha deixat amb la idea exaltada de la búsqueda de la llama gemela.
Se que hi és, per algun lloc de la Terra, la meva flama bessona. Seguiré cantant, gaudint la meva filla, la meva casa, el meu procés de naixement al Ser Autèntic.
Els amics i amigues són puntals ferms ara i sempre. Potser esdevé el miracle i ho tornem a ser de nou per sempre, és el meu desig.
He après que jo també m'il·lusiono tant que potser no toco ben bé de peus a terra a vegades..... com ell...vaja...germà galàctic...per això pugem a la nau galàctica dels Divine Dance.
Més enllà hi ha motius que desconeixem. Però això, segur, hi ha una impromta fonda i ferma a les nostre ànimes en haver-se tocat així com ho hem fet.
Jove, preciós Hermes, t'has creuat al meu camí i he viscut de tot tot
tot, des del més bonic i preciós fins moments molt dificils per com
d'inaccessible has estat a vegades amb la comunicació freda de la
pantalla....
Jo vull estimar-te, seguir estimant-te... perquè només és estimant que es cura el cor
Aquest sol que ens acompanya seguirà sent la guia.
i la terra que ens arrela,
més enllà de les il·lusions perdudes
més enllà dels àngels enviats i perduts
més enllà dels llençols i l'amor apassionat.
Més enllà hi ha el nostre Esperit que sap millor que nosaltres d'aquest episodi, del que ens ha portat i què ens portarà...
Queden allà a l'astral la idea de tu a la caseta del Jordi Mujal, i tu fent osteopatia a la camilla a una de les habitacions d'aquell lloc tan especial.
Queda a l'astral la imaginació d'una cerimònia conjunta nosaltres i moltes més ànimes germanes boniques, fent brillar els xamans i xamanes que som, que volen portar a la terra llum i medicina sagrada.
Estem en missió, ara i sempre.
Queda cert dolor a l'ànima però també el somriure de la veu interior que creu que res és en va, que res està perdut, que res és impossible, que la vida amb comunitat i vida ancestral unida en comunió amb la Terra i lligada a la Veritat és possible, més enllà de les pressions del sistema...
I allà enllà, al pla astral sempre quedarà aquell vehicle on vam pujar tu i jo ple de llum i alegria, sobrevolant palmeres i rajos de llum i geometria sagrada pura lluminosament blanca.
Les nostres llàgrimes lliscaven adonant-nos com no ens havíem reconegut abans tant, cadascú a si mateix, i alhora, gaudint aquella pura unió nostra tan bella, tan neta, tan repreciosa amb tantes possibilitats i projeccions de futur...que ara no se on han quedat...
Aquí m'anclo, coneixent aquesta perfecció de l'Univers i tot el sagrat que ens envolta i al qual podem accedir amb la pura voluntat, la pura vida que som, el pur cor que som més enllà de les ferides i projeccions mentals confuses i duals.
Aquí vaig i aquí em mantinc ferma passi el que passi confiant sempre amb la guia del més Alt i de que és possible sortir de les teranyines del passat més i més, per teixir les noves teranyines de prana.
Gràcies Prana Weaver
Gràcies de tot cor
Confio que de les llavors esparcides germinaran en algun moment de l'espai i del temps a la nostra estimada Mare Terra. Sempre, sempre, projectant amb les intencions més pures
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada