Regal de Nadal

Aquest escrit està motivat pel que va expressar el meu pare a la meva filla ara fa poc, quan ella li va preguntar "avi què vols que et regalem per Nadal?" i ell va dir "que la mama es curi". 

M'ha costat molt arribar a estar amb pau amb la meva situació actual aquest nou pas de tardor que m'afecta molt. Ho celebro llegint aquestes paraules com a regal de Nadal principal pel meu pare, i mares, així com per mi mateixa i tots vosaltres que m'estimeu. Us agraeixo que les acolliu. És molt sanador poder-nos expressar obertament.

Creativament poso en ordre la baralla de cartes, els orus (monedes), les copes, les espases i els bastos (garrots). Simbolitzen el poder de les armes i les eines (bastos i espases), del diner (oros) i de la beguda (copes). Poder interior que es trasllada a l'exterior, armes o eines i abundància. Jo ordeno les cartes amb el meu criteri i condició vital, ara amb gratitud i sense sentir-me'n víctima. Ara, en comptes de lamentar tot el que no tinc comparant-me amb altres veig la vàlua del meu recorregut vital.

L'abundància no ve només per diners i bens materials, també ve la capacitat de percepció més enllà de la 3a dimensió material, o sigui, hi ha la riquesa espiritual i d'aquesta la nostra societat en parla poc. Per mi aquesta riquesa passa per la consciència d'un mateix i intenció d'evolucionar. Aquí m'agafo per sentir-me millor.

La comprensió dóna la possibilitat de canviar la consciència i per tant l'actitud interna. I si aquesta és ben direccionada podem fer canvis i anar sanant. La salut no és absència de malaltia sinó tenir eines per millorar-la.

He batallat molt amb sentiments de fracàs, por congelant, de culpa...és una inèrcia que sóc molt conscient que estic netejant.

La gran majoria de població creu en el sistema com a un papa i actua com un nen petit obedient amb una confiança plena. D'això en depèn la seva supervivència.

Tots tenim la por bàsica de no ser estimats, de no pertànyer, de ser exclosos. Per això el nen creu fidelment el que li diu la família. I l'adolescent es rebel·la perquè necessita ajuntar els referents mamats a la família i contrastar-los amb els altres referents que ara troba en el seu grup d'amics i amigues.

Serà així fins que entri a la "centrifugadora" i el seu sistema de creences entri en crisi per poder sortir-ne amb unes de pròpies, ordenar la "baralla de cartes". I ja els companys i companyes ja no el jutjaran per ser diferent sinó que valorarà la seva diferència com a qualitats úniques i intrasferibles que enriqueixen la vida. Segons el seu grup d'amics per afinitat àlmica s'ajuntarà amb unes persones o unes altres. 

És més fàcil encaixar la igualtat i quedar-se en ella. És molt més complexe i més difícil encaixar la diferència. Però només des d'ella hi ha moviment i canvi. Que sigui a favor de l'evolució pròpia és el repte.

La majoria de població segueix en l'estat adolescent que fa les coses segons les tendències dels seus iguals. Es fàcil caure en la moda, el consumisme, fer coses per ser ben vist, destacar com una persona d'èxit segons els cànons de la societat influenciada pels mass media...o sigui, viu en la igualtat. Qui no viu en la igualtat segons els cànons socials pateix poc o molt. A mi m'ha costat gestionar les meves diferències, però gràcies a Deu he trobat els meus iguals, referents i persones afins, alhora que he escoltat molt la familia perquè tothom necessita sentir-se'n part i acollit per ella. Combinar les dues coses, combinar fer les coses fidelitat a la familia i alhora amb als teus principis propis doncs no és fàcil.  

Tots formem part del sistema i just aquest 2025 és any de canvis i revolucions en el sistema, el sistema interior de creences sobretot. 

Jo he hagut de gestionar molt l'autoestima veient-me mancada de prou salut i estar en vies d'una incapacitat laboral.

 Ara he entès tot el que explico i veig que no és així. El meu cos em parla i està en constant canvi segons el meu sistema de creences. Tinc de nou confiança en poder desfer-les i guanyar en salut i benestar, o simplement aprendre a gestionar les meves dificultats i tenir una moral més forta. 

Una etiqueta, una creença i agafar-la com a vàlida, és molt poderosa. L'autoimatge, l'autoestima, també és molt poderosa i d'ella en depen que puguis crear la realitat que desitges.  Una bona autoestima o mala autoestima determina molt pròpia vida, i en ella treballo per sentir-me millor. 

Pau, salut, amor, harmonia ens desitgem aquests dies de Nadal. Les forces de la terra estan més endinsades que mai, la saba de les plantes i arbres flueix cap a l'interior, les arrels treballen dins la terra mentre hiverna. D'igual manera les forces espirituals estan més disponibles que mai. És un moment òptim per revisar-nos i evolucionar.

Treballo amb els tallers "Com parlar" i aprenc de les experiències que hi compartim, del que comenten entre si els participants, del reflexe que veig en ells de mi, del que puc millorar com a persona i com a mare. Ja que ni que sigui facilitadora dels tallers alhora sóc practicant en la tasca desafiant de ser mare d'una nena amb constant canvi evolutiu. A la Mireia li vaig regalar un dels llibres d'aquests tallers que contenen or pur per ajudar en les nostres relacions amb els infants.

M'he adonat del desequilibri entre la meva autoexigència i la meva baixa autoestima. Un coctel molotov per la salut emocional i per tant física. Hi ha hagut molta autoexigència en mi, amb sentiment de culpa. He entès que la societat ve d'una cadena de domini els uns als altres a través de la por: a través de la por s'ha fet creure els infants, els treballador, els estudiants... "No facis això que sinó et passarà allò" "No facis això, que no se quantos" ... moltes vegades els càstigs, amenaces, sermons moralitzadors, hi ha una tendència general a això i a corregir molt més que reforçar l'autoestima...a posar etiquetes...no ens n'adonem com ens afecten. Jo vaig ser una mestra que m'exigia fins a punts nocius per la meva salut i em valorava poc la meva feina tot i ser molt vàlida per fer-la. 

Fa uns dies vaig dir una bajanada als meus pares "ni que no sigui una persona d'èxit m'estimeu oi papa i mama?" Bufa què vaig dir hehehehehe jo mateixa em vaig trobar en el parany del voler encaixar tot mirant una pel·lícula... aquella noia era una persona d'èxit segons els estàndards socials. Doncs be, despres de gestionar aquest episodi puc dir amb pau que jo també, amb una estructura diferent, ho he pogut reconeixer de nou. S'ha complert la profecia de nou, així funcionen, si creus en elles es compleixen. L'amic Xavier em va dir "per Nadal estaràs recuperada" no ho estic físicament però moralment estic millor, aquí ve la base de la resta de la meva recuperació.  

Aquesta nit de Nadal m'he adonat de tots els èxits de la meva vida i de que si, ni que ara no tingui salut física suficient, sóc una persona d'èxit. I l'èxit més gran que no he d'oblidar és que el que jo he patit emocionalment és una centrifugadora per deixar anar les limitacions inconscients heredades com tots generació en generació i agafar-ne només les forces. Tinc compassió de la por que he viscut davant la incertesa, m'ajuden a sortir-ne persones sabies del meu voltant, el vostre escalf familia i les eines que he anat practicant al llarg dels anys, això és l'important. Sento compassió i perdó endins meu i enfora meu dels rols/programes inconscients que m'han afectat. Això em dona una nova pau i és un èxit que vull celebrar amb vosaltres.  

Si voleu avui o un altre dia poder fer el joc dels aprecis, he portat papers i rotuladors de colors per poder fer-lo si tenim temps. L'exercici de l'apreciació és molt poderós i beneficiós, és el  millor regal que pots fer a una persona. És una font per al seu banc emocional al que pot recorrer en moments dificils i per poder afrontar la vida amb alegria i força. Es una part que treballem als tallers que ofereixo.

M'han saltat llàgrimes d'emoció amb l'últim que us exposo.  Vull brindar amb vosaltres i veu alta i clara el següent per a que mai més se m'oblidi i pugui estimar-me i estar sana i forta. Vull oferir-vos la meva millor versió estimada família:

Em sento una persona d'èxit com a mestra. Mai deixaré de ser-ho ni que em donin una pensió per incapacitat laboral, això només és un recurs, però jo mai deixaré de ser mestra. La meva professió i tot el practicat i viscut en ella sempre m'acompanyarà. Ja he notat moltes ocasions per portar-hi el meu recorregut i en tinc. En sento el seu valor, gust i satisfacció. 

Em sento una persona d'èxit com a mare. Sento la satisfacció dels resultats que han generat les meves opcions, decisions i continu treball d'autorevisió. L'Ariel és l'expressio viva d'una tasca de mare amb una història d'autosuperació molt intensa. 

Em sento una persona d'èxit com a acompanyant de processos humans gràcies a la meva poderosa empatia i comprensió de la profunditat humana. Connecto molt fàcilment amb el que senten les persones. 

Em sento també una persona d'èxit com a dinamitzadora de cants, del meu i del d'altres, com a organitzadora d'esdeveniments, com a estudiant incansable, com a  plasmadora de consciència a través de l'escriptura...i una persona que està reaprenent a valorar-se més i més i cuidar-se. No ens n'han ensenyat, ho anem aprenent sobre la marxa. 

Se m'havien oblidat tantes coses... clar que podré de nou fer tot això, al llarg de la vida. O part d'això.

L'aprenentatge més difícil que tenim és acceptar la desgràcia com una cosa natural de la vida. La desgràcia ensenya a ser humil i a comprendre que la satisfacció constant debilita i ens dificulta la capacitat d'adaptació al medi, al món o altres humans.

Se que una de les coses que em vaig proposar com a ànima abans d'encarnar fou aprendre a ser més humil. Agraeixo les meves "desgràcies" que m'han ensenyat justament això. Grans aprenentatges assolim, gràcies al que patim i superem. D'aquí venen els nostres èxits.

Brindem per ells!

Com us deia, si voleu, avui o un altre dia podem jugar al joc dels aprecis. Tots els meus alumnes de l'escola pública el volien repetir. 

Molta llum!

Amb molt amor,

Marta