De nou recomencen les sincronies 14:14, ara 17:17, camí guiat sempre. Les arrels fondes del sofriment d'aquest temps són per agafar força per la planta Aquesta guerrera de llum entre la foscor Les veus que m'agafaven no eren del meu Jo Jo sóc Jo sóc quelcom molt més gran que la veu petita....li recordo a la meva ment qui sóc en realitat JO SÓC Aquest tan sols és un trànsit Estic aconseguint i aconseguiré de nou cada cop de nou sobreposar-me i evolucionar Un dia podré fer com l'Adriana, ajudar a altres persones que jo necessiten. Ja ho he fet molts cops. L'amor vers els infants és molt gran. Primer jo i la meva sanació. Els camins s'obriran. Pas a Pas. Si reapareix la culpa l'agost i la llenço a la terra amb el poder de la intenció, segura de mi mateixa i el meu poder creador. Descanso i em dono permís per fer-ho, contacti amb la natura i amb la Veritat de qui sóc amb plena plena plena confiança. De nou, cada dia de nou. I una nova versió de mi es va forjant...