Salta al contingut principal

De nou

De nou recomencen les sincronies 14:14, ara 17:17, camí guiat sempre.
Les arrels fondes del sofriment d'aquest temps són per agafar força per la planta
Aquesta guerrera de llum entre la foscor
Les veus que m'agafaven no eren del meu Jo
Jo sóc 
Jo sóc quelcom molt més gran que la veu petita....li recordo a la meva ment qui sóc en realitat 
JO SÓC 
Aquest tan sols és un trànsit 
Estic aconseguint i aconseguiré de nou cada cop de nou sobreposar-me i evolucionar 
Un dia podré fer com l'Adriana, ajudar a altres persones que jo necessiten.
Ja ho he fet molts cops. L'amor vers els infants és molt gran. Primer jo i la meva sanació. Els camins s'obriran. Pas a Pas.
Si reapareix la culpa l'agost i la llenço a la terra amb el poder de la intenció, segura de mi mateixa i el meu poder creador.
Descanso i em dono permís per fer-ho, contacti amb la natura i amb la Veritat de qui sóc amb plena plena plena confiança.

De nou, cada dia de nou.
I una nova versió de mi es va forjant en aquest aprenentatge dins el joc del planeta, aquest escenari, aquests personatges, ....
Però sempre de nou vers la llum.
Aprenent una mica més cada dia vers l'autonomia i la confiança vers la sanació.
No es tracta de ser perfecta, no es tracta d'estar-ho, es tracta de tenir les eines i aplicar-les i confiar en aquesta Jo més gran que sempre m'abraça amb la divinitat del meu propi canal només, protegint-me i sentint-me protegida. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La plena consciència

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació