De nou recomencen les sincronies 14:14, ara 17:17, camí guiat sempre.
Les arrels fondes del sofriment d'aquest temps són per agafar força per la planta
Aquesta guerrera de llum entre la foscor
Les veus que m'agafaven no eren del meu Jo
Jo sóc
Jo sóc quelcom molt més gran que la veu petita....li recordo a la meva ment qui sóc en realitat
JO SÓC
Aquest tan sols és un trànsit
Estic aconseguint i aconseguiré de nou cada cop de nou sobreposar-me i evolucionar
Un dia podré fer com l'Adriana, ajudar a altres persones que jo necessiten.
Ja ho he fet molts cops. L'amor vers els infants és molt gran. Primer jo i la meva sanació. Els camins s'obriran. Pas a Pas.
Si reapareix la culpa l'agost i la llenço a la terra amb el poder de la intenció, segura de mi mateixa i el meu poder creador.
Descanso i em dono permís per fer-ho, contacti amb la natura i amb la Veritat de qui sóc amb plena plena plena confiança.
De nou, cada dia de nou.
I una nova versió de mi es va forjant en aquest aprenentatge dins el joc del planeta, aquest escenari, aquests personatges, ....
Però sempre de nou vers la llum.
Aprenent una mica més cada dia vers l'autonomia i la confiança vers la sanació.
No es tracta de ser perfecta, no es tracta d'estar-ho, es tracta de tenir les eines i aplicar-les i confiar en aquesta Jo més gran que sempre m'abraça amb la divinitat del meu propi canal només, protegint-me i sentint-me protegida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada