Mar en temps de CANVIS

  🌿 TALLERS DE COMUNICACIÓ I EMPATIA Eines per comprendre’ns millor, posar límits amb respecte i construir relacions més connectades Com canviaria la nostra vida si, davant d’un conflicte, en lloc de reaccionar automàticament sabéssim què hi ha darrere del que sentim i del que sent l’altra persona? La manera com ens relacionem, com parlem i com responem davant les dificultats té una gran influència en el nostre benestar i en el de les persones que ens envolten. Vivim en una època de molta exigència i estrès. Sovint intentem arribar a tot i, quan les forces disminueixen, és fàcil que apareguin el cansament, el mal humor, la frustració, els crits o els conflictes. Però podem aprendre altres maneres de relacionar-nos. Aquests tallers ofereixen eines senzilles, pràctiques i transformadores per comunicar-nos des de l’empatia, el respecte i l’amor. Eines que ens ajuden a acompanyar millor els infants i adolescents i que, alhora, podem aplicar a les nostres relacions de parella, familia...

  TALLERES DE COMUNICACIÓN Y EMPATÍA  La manera en que nos relacionamos, nuestros hábitos y nuestra forma de comunicarnos tienen una gran influencia en nuestro bienestar y en el de las personas que nos rodean. Vivimos en una época de mucho estrés. A menudo nos encontramos bajo presión, intentando llegar a todo. Cuando la energía disminuye, es fácil que aparezcan el mal humor, la frustración o los conflictos. Estos talleres ofrecen herramientas sencillas, prácticas y transformadoras para comunicarnos desde la empatía, el respeto y el amor , ayudándonos a acompañar mejor a los niños, niñas y adolescentes y, al mismo tiempo, a mejorar todas nuestras relaciones.  Aunque estan enfocados con casos practicos entre padres y madres con sus hijos e hijas, estas herramientas son aplicables también a las relaciones de pareja, familiares, laborales y sociales . ¿QUÉ CONSEGUIREMOS? Comprender mejor lo que hay detrás de las conductas y emociones. Aprender a poner límites sin perder la c...

Què és ser "divergent"? Podem entendre la divergent una persona que deixa de reproduir automàticament el model establert i comença a buscar una manera de viure més coherent amb la llei universal del canvi. Ser divergent no significa ser superior ni tenir la raó. Significa atrevir-se a qüestionar allò que no encaixa amb la pròpia consciència i, sobretot, transformar aquest qüestionament en una manera diferent de viure. La missió La missió no seria convèncer els altres ni “salvar el món”, sinó encarnar una alternativa. El procés seria: canviar l’interior → canviar els hàbits → canviar el comportament → crear una realitat diferent. Per l'amic i mestre que estimo i respecto, Roy Littlesun, aquest canvi comença fins i tot amb coses molt concretes, especialment l’alimentació i la relació amb la Terra. L’aliment no és només nutrició: forma part de la relació entre Terra, cos, sang, consciència i comportament. Per això, despertar espiritualment no consistiria només a adquirir con...

En aquest article faig una lectura de la pel·lícula (actual a Netflix)  Els jocs de la fam  com un mirall d'una realitat còsmica o d'una experiència d'altres civilitzacions.  En el món New Age / cosmicista hi ha diverses tradicions que assignen races o civilitzacions a constel·lacions: Lirans, Pleiadians, Arcturians, Sirians, Orionians, etc  . En una regió diferent del cel, també hi ha la constel·lació   Aquarius . He rebut una informació que explica que en aquella constel·lació es funciona com a la pel·lícula "Les guerres de la fam". La qual és semblant a la pel·lícula "Divergent" Amb aquest article investigo quin paper poden tenir les guerres de lira i el que passa a la constel·lació Aquari, i quin paral·lelisme podem fer amb "Les guerres de la fam". Penso que si, que els fets de moltes pel·lícules que Hollywood ens presenta com a ciència ficció podria atansar-se a la realitat molt més del que imaginem. Tot i així ho plantegem amb una lectur...

Molts coneixeu el meu amor pels tallers «Com parlar» i perquè vaig iniciar-m’hi fa 13 anys, quan la meva filla tenia només 6 mesos. Volia evitar programar-la a ella i, alhora, deixar de programar els meus alumnes. Des d’aleshores he anat observant com moltes de les nostres maneres d’educar es basen en la culpa, el càstig, la recompensa, la comparació i l’abús de poder de l’adult , sovint de manera subtil i inconscient. I tot això deixa petjada. Hem crescut aprenent a mirar més cap enfora que cap endins, buscant aprovació i intentant encaixar, en lloc de confiar en el nostre Ser natural. Moltes persones hem après a viure des de la por: si no fèiem el que s’esperava de nosaltres, podíem sentir que perdíem l’amor, la seguretat o el nostre lloc. Potser per això tants de nosaltres carreguem ansietat, tristesa, inseguretats, dependències o formes d’autoboicot. I potser també per això avui necessitem reaprendre a estimar-nos, escoltar-nos i confiar en nosaltres mateixos . 🌱 Una nova manera ...

De nou recomencen les sincronies 14:14, ara 17:17, camí guiat sempre. Les arrels fondes del sofriment d'aquest temps són per agafar força per la planta Aquesta guerrera de llum entre la foscor Les veus que m'agafaven no eren del meu Jo Jo sóc  Jo sóc quelcom molt més gran que la veu petita....li recordo a la meva ment qui sóc en realitat  JO SÓC  Aquest tan sols és un trànsit  Estic aconseguint i aconseguiré de nou cada cop de nou sobreposar-me i evolucionar  Un dia podré fer com l'Adriana, ajudar a altres persones que jo necessiten. Ja ho he fet molts cops. L'amor vers els infants és molt gran. Primer jo i la meva sanació. Els camins s'obriran. Pas a Pas. Si reapareix la culpa l'agost i la llenço a la terra amb el poder de la intenció, segura de mi mateixa i el meu poder creador. Descanso i em dono permís per fer-ho, contacti amb la natura i amb la Veritat de qui sóc amb plena plena plena confiança. De nou, cada dia de nou. I una nova versió de mi es va forjant...