Mar en temps de CANVIS

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...

CAMINS I OPCIONS Estic aprenent a no córrer darrera les exigències de la ment, la seva imaginació, la seva exigència... El cervell no cerca la teva felicitat, només la teva supervivència, està dissenyat així. Però podem desenvolupar la consciència i educar la ment i noves maneres de pensar. Estic aprenent a deixar de fer i mostrar res pel desig automatitzat de ser validada, aprovada per la societat o per algú amb qui estic vinculada. Ja som vàlids i vàlides tal com som i fent el que fem, perquè fem el millor que sabem.  Amor, els automatismes apresos, necessiten paciència per modificar-los.  Recorda reservar-los per tu i la teva màgia atractiva.  Si vols revisar-los fes-ho en espais segurs o amb l'escriptura, la meditació, el deixar anar...  Cada dia és una mort al dormir i un renéixer al despertar. Fem-ho amb gran gratitud al cor i als pensaments per tenir la millor mirada vers tot i tothom. Amor, sempre amor per tu, i així podrà ser per tothom. El tren de la Vida a...