Molts coneixeu el meu amor pels tallers «Com parlar» i perquè vaig iniciar-m’hi fa 13 anys, quan la meva filla tenia només 6 mesos. Volia evitar programar-la a ella i, alhora, deixar de programar els meus alumnes. Des d’aleshores he anat observant com moltes de les nostres maneres d’educar es basen en la culpa, el càstig, la recompensa, la comparació i l’abús de poder de l’adult , sovint de manera subtil i inconscient. I tot això deixa petjada. Hem crescut aprenent a mirar més cap enfora que cap endins, buscant aprovació i intentant encaixar, en lloc de confiar en el nostre Ser natural. Moltes persones hem après a viure des de la por: si no fèiem el que s’esperava de nosaltres, podíem sentir que perdíem l’amor, la seguretat o el nostre lloc. Potser per això tants de nosaltres carreguem ansietat, tristesa, inseguretats, dependències o formes d’autoboicot. I potser també per això avui necessitem reaprendre a estimar-nos, escoltar-nos i confiar en nosaltres mateixos . 🌱 Una nova manera ...