Molts coneixeu el meu amor pels tallers «Com parlar» i perquè vaig iniciar-m’hi fa 13 anys, quan la meva filla tenia només 6 mesos. Volia evitar programar-la a ella i, alhora, deixar de programar els meus alumnes.
Des d’aleshores he anat observant com moltes de les nostres maneres d’educar es basen en la culpa, el càstig, la recompensa, la comparació i l’abús de poder de l’adult, sovint de manera subtil i inconscient. I tot això deixa petjada.
Hem crescut aprenent a mirar més cap enfora que cap endins, buscant aprovació i intentant encaixar, en lloc de confiar en el nostre Ser natural. Moltes persones hem après a viure des de la por: si no fèiem el que s’esperava de nosaltres, podíem sentir que perdíem l’amor, la seguretat o el nostre lloc.
Potser per això tants de nosaltres carreguem ansietat, tristesa, inseguretats, dependències o formes d’autoboicot. I potser també per això avui necessitem reaprendre a estimar-nos, escoltar-nos i confiar en nosaltres mateixos.
🌱 Una nova manera d’educar i de viure
Podem començar a desvetllar un sistema basat en l’Amor, l’empatia, el respecte i la confiança, en lloc del control.
Canviar també la manera com ens parlem: deixar que el crític intern perdi força i donar més espai a l’apreciació, la gratitud, la comprensió i la confiança.
Els antics essenis, segons la tradició que els relaciona amb l’època de Jesús i Maria Magdalena, educaven observant els dons de cada infant i ajudant-lo a desenvolupar allò que portava de manera natural.
No buscaven fer motlles.
Potser nosaltres també podem preguntar-nos: i si en lloc de modelar els infants perquè encaixin en el món, els acompanyéssim perquè poguessin descobrir qui són?
Cada vegada veig més famílies i mestres que caminen en aquesta direcció. I em sembla una esperança preciosa.
💚 Tornar a escoltar-nos
També en la salut sento que estem vivint un temps de canvi. Durant molt temps hem après a buscar gairebé sempre les respostes fora de nosaltres. Ara, cada vegada més persones recuperen pràctiques d’escolta interior, alimentació conscient, meditació, mindfulness i altres formes de cuidar cos, ment i esperit.
Vivim en un món de contrastos, i també en una època en què la tecnologia ens ofereix possibilitats extraordinàries.
Potser el repte és aprendre a utilitzar tot allò que tenim al nostre abast sense perdre la nostra autonomia, la nostra escolta interior i la connexió amb la Vida.
✨ Jesús, Maria Magdalena i el missatge de l’Amor
En aquesta Setmana Santa em ve de gust tornar a mirar Jesús com el profeta de l’Amor i la Compassió, com algú que va venir a qüestionar els esquemes establerts i a plantar llavors per a una nova humanitat.
I evoco també Maria Magdalena, no des de la imatge que durant tant de temps se’ns ha transmès d’ella, sinó com una dona de gran força espiritual, símbol del diví femení.
Junts representen per a mi una invitació a recordar que no som només aquest cos ni els nostres pensaments, creences o pors.
Som Vida. Som consciència. Som llum dins d’un cos.
I aquí em faig una pregunta:
Som capaços de deixar-nos guiar per aquesta llum interior?
O encara vivim massa dominats per les pors que hem anat acumulant?
🌸 Desvetllem
Desvetllem una nova manera de relacionar-nos.
Desvetllem el respirar i sentir amb calma, en lloc d’haver de defensar constantment les nostres raons.
Desvetllem la mirada amorosa i compassiva.
Desprogramem les creences que ens limiten, la culpa i l'autoboicot que ens fa sentir aquesta, o el boicot vers els altres a través de crítiques, i donem-nos una nova oportunitat a cada moment.
Parlem-nos amb amor, amabilitat i respecte.
Validem el que sentim, nosaltres i els altres.
Deixem de posar-nos etiquetes que ens empresonin.
Acompanyem els infants perquè puguin créixer amb una autoestima sana i amb confiança en allò que són i en allò que porten dins.
I celebrem també allò que ja som. No cal fer res extraordinari per merèixer amor i sentir-nos plens i realitzats.
Mereixem el millor pel simple fet d’existir. 💚
🌿 Un nou renaixement
Potser aquest és el nostre gran aprenentatge: autorespectar-nos i autocuidar-nos.
No és sempre còmode, perquè estem canviant hàbits molt antics. Però és un reaprenentatge diari.
Podem començar per una cosa tan senzilla com parlar-nos amb amor. I fins i tot imaginar que aquesta confiança arriba a cada cèl·lula del nostre cos, convidant-la a regenerar-se. 🤗💚
No estem sols.
Hi ha molta ajuda disponible quan ens obrim a rebre-la i, per a mi, també és una manera de respectar el lliure albir: si nosaltres demanem ajuda, ens obrim a rebre-la.
Aquesta Pasqua, més que celebrar només una tradició, em ve de gust celebrar el renaixement:
.El nostre.
.El dels nostres fills i filles.
.I el d’una humanitat que, a poc a poc, recorda que pot viure des d’un lloc més conscient, més amorós i més connectat.
Les caramelles són una tradició de moltes terres catalanes que uneix la celebració de Pasqua amb l’esclat ancestral de la primavera. Al meu poble és una de les festes que més persones reuneix, de totes les edats: anem d’un barri a l’altre compartint cançons i danses. És una tradició que omplena d'alegria i sentiment de comunitat.
Que aquesta primavera i les que vindran ens ajudin a florir.
🌿 Que ens tornem a escoltar.
🌸 Que ens parlem amb amor.
☘️ Que confiem més en qui som.
🌱 Que deixem créixer allò que porta llum dins nostre.
Feliç despertar d’una nova humanitat. 🤗🌸🌿
Molt amor ❤️
Marta
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada