Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes.
A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.
Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.
El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem un nou sistema on cada cop hi ha més metges que estudien medicina holística, on acudim a medicina natural. L'era de la tecnologia porta aspectes molt positius: van arribant noves tecnologies que aporten curació on no hi havia esperança. Vivim a un món dual de contrastos.
On vaig: la malaltia número 1 ha estat l'autoboicot promogut pel sistema de control creant ansietat, depressió, distímia... o qualsevol problema que es manifesta al cos. Tot comença a l'ànima i als hàbits. Molts hem crescut amb por perquè si no fèiem el que ens dictaven sentíem que corria en risc l'amor i per tant la supervivència. Així la submissió i el mirar d'encaixar han sigut sovint un problema. Les addiccions són una forma d'alienar-nos del sofriment que ens ha creat aquesta aquest panorama que podem millorar.
Tornant al aspectes de salut i a la setmana santa que sempre coincideix amb la primavera cita la pràctica del dejuni, present tant a la nostra cultura com a la islámica (observem com el ramadà coincideix en la mateixa època de l'any).
El dejuni és una manera de netejar el fetge, òrgan estrella per una salut òptima. El sistema mèdic no té la tecnologia per detectar que la majoria d'humans actuals tenim el fetge i aparell digestiu brut i d'aquí venen la gran majoria de problemes de salut. És un dels problemes que ens ha portat la societat de consum que va iniciar-se en la industrialització. Al 1800 i poc es va començar a practicar el tallar el cordó umbilical al néixer. És una negligència mèdica. Ancestralment era conegut que el cordó umbilical no es tallava fins que la placenta no deixés de bategar: així tot el sistema immune podia exercir la plena funció.
Ara, Setmana Santa, us convido a revisar a Jesús com el profeta de l'Amor i la Compassió, i com el Gran Anarquista que va venir a trencar esquemes i plantar llavors per una nova humanitat. Ara, els seus missatges, gràcies a l'era de la informació i al nombre creixent de persones connectades arriben a nosaltres de noves maneres diferents a les que la institució eclesiàstica ens ha transmès. Ho fan a través de canalitzar informació de "akasha" la biblioteca etèrica universal d'informació. Altres ho fan a través de l'estudi de llibres ocultats, no puc justificar com cadascú ho fa però hi ha coses que ressonen amb les meves experiències i per això hi crec.
Evoco a Jesús junt a Maria Magdalena (no pas prostituta sinó dona de Jesús i sacerdotesa) com a estandards del diví masculí i el diví femení. No per idolatria a Deu sinó com evocació del que Som, llum de la llum, consciència de la Gran Conciència, ja que ja tenim accessible la conexió al Gran Esperit, la font primogènita de manera natural. Ara bé? Això és molt diferent al que ha transmès la catequesi.
Evoco a Jesús i Maria Magdalena com a figura masculina i la seva contrapart femenina, que van venir junts a fer una gran tasca espiritual. Tal com molts ho veiem és que van venir a derribar el sistema de control d'autoritarisme basats en el poder que ha sotmès la humanitat. Maria Magdalena fou reconeguda per fi com a una profeta més fa uns pocs anys per la mateixa institució eclesiàstica.
Foren dos profetes que van venir per convidar-nos a fer el mateix nosaltres: sentir la VERITAT del que som, no pas aquest cos amb creences limitades, sinó Ser amb plena capacitat d'expansió i plena fortalesa. Per això no ens hem d'identificar en la forma, el cos, sinó en la Vida que ens sosté i que tot passa a través d'ella com un miracle.
Desvetllem el sistema de l'amor, l'educació des de l'empatia, el canvi de com ens parlem amb nova programació neurolingüística que derribi el crític intern i el substitueixi per l'apreciació, la gratitud, la confiança i la comprensió mútua.
Els essenis (cultura que envoltava Jesús i Maria Magdalena) basaven l'educació d'una manera radicalment diferent a la del nostre sistema: observaven els dons dels fills i els fomentaven per tal que poguessin desenvolupar allò que la seva ànima portava de manera natural. Així al arribar a l'edat adulta estaven connectats a allò que els era natural fer, la seva missió d'ànima i per tant eren feliços, no existia l'ansietat ni la depressió. La puresa en tots els sentits era practicada: i clar, no hi havia la contaminació actual a tants nivells (químics, electromagnetisme, tòxics per aigua, aire...) ho tenien més fàcil vaja per "conectar". Els essenis consideraven que tenien tota la vida per corregir qualsevol tendència, no pretenien fer "motlles". No eren comparats amb barems de notes en base a execicis uniformes. És molt més fàcil permetre que la vida és desplegui oi? Confio que cada cop hi ha més mestres i famílies procurant aquest procedir més natural.
Som conscients de que els problemes de salut mental, la por, l'estrès, és el que ens emmalalteix. Enfoquem-nos al paradigma enfocat per a que els individus visquin amb plenitud.
Ara podem observar com floreixen arreu les iniciatives vers la pau interior, l'escolta, el mindfulness... tot allò promociona l'escolta del nostre sentir des de dins, el Ser!
El Ser no és la ment egoica, no és el sistema de pensaments programats, sinó la ment connectada a l'Esperit, allò que ens uneix a la nostra essència pura, divina i plena de presència, lluny dels rumiaments on la por s'hi cola.
El Sistema de control igual ha utilitzat la culpa i el pecat per dominar a través de la por. Ser conscients de que portem aquesta inèrcia és el que ens pot donar la força per crear-ne una de nova.
El verb és creador. El que diem i com ho diem crea, el que pensem i com ho pensem afecta a la manifestació de la realitat.
Res del món material ens pot donar felicitat permanent. La conexió amb la nostra divina presència si.
És molt emocionant poder viure aquest temps d'Apocalipsis, que significa la caiguda dels vels. El deixar de procedir sota els enganys duals induïts per funcionar des de la llum de la CONSCIÈNCIA.
Desvetllem
el respirar i el sentir pausats més que defensar raons duals per sentir-nos reconeguts.
Desvetllem
el mirar amb els ulls de l'amor més compassiu com deia Jesús: "estimeu-vos els uns als altres com a vosaltres mateixos".
Posem el focus a desprogramar les creences limitants, la identificació amb els pensaments baixos, el que fomenta la culpa i el càstig (el que contrau) i substituim-ho per la voluntat joiosa de donar-nos una nova oportunitat moment a moment.
Regalem-nos una visió nova i neta cada nou dia. Evitem posar etiquetes limitants, validem els sentiments (nostres i dels altres).
Programem una autoestima sana i procurem acompanyar els infants per a que rebin educació espiritual sana i puguin créixer des de la confiança amb el que són i porten.
I de manera individual Celebrem allò que ja Som, cada èxit que no cal que sigui res en especial més que viure amb expansió.
Mereixem el millor per dret de naixement!
Així els nostres fills i filles ho tindran més fàcil que nosaltres, el desvetllar la llum crística interior: la consciència clara, la pura presència, la que se sap en conexió directa amb el diví, que té la certesa que som llum, Esperit dins un cos.
Bona Pasqua!
Bon Renaixement en aquesta era que floreixen els éssers connectats.
Tenim molta ajuda divina accessible, més encara si la demanem. Mai estem sols.
Els nostres àngels de la guarda ens cuidem. Com que respecten el nostre lliure albir actuen quan els hi demanem ajuda. Si ells ens respecten tant fem igual nosaltres.
Autorespectem-nos, autocuidem-nos,
és un reaprenentatge diari, ja que és aprendre nous hàbits i no és pas còmode perquè tenim les resistències de l'ego (la personalitat, recordem que no som aquesta).
Parlem-nos amb amor, amabilitat i respecte a nosaltres mateixos i així podrem fer-ho als altres.
Fins i tot podem fer això a cada cel-lula del nostre cos donant-li confiança perquè regeneri 🤗💚
Molt amor ❤️
Bona setmana Santa!
Que gaudim molt la primavera esclatant de flors, verdor i cants de caramelles
de Viva Passió!
🌸☘️🌱🌻🌷🌺🌹💐
🌿🍃💮🏵️🌱
En aquesta foto (2015) s'hi veuen la meva filla i la meva neboda 🌸🌿🤗 Estan al carro de les caramelles: la tradició de part de les terres catalanes que ajunta el ritus de Pasqua amb la celebració ancestral de l'esclat de la primavera.
És la festivitat del meu poble que més persones celebrem juntes de totes les edats. Anem d'un barri a un altre escampant cançons i danses. S'organitza independentment de l'església des de la coral.
Feliç Renaixement de la nova humanitat desperta 🤗🌸🌿
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada