Passem
gran part
de la nostra vida
buscant
la felicitat,
sense veure
que el món
del nostre
entorn
és ple
a vessar
de meravelles.
Ser vius
i caminar
per la Terra
és tot
un miracle
i, tanmateix,
la majoria
de les persones
persegueixen
una cosa
rere l’altra
per gaudir
d’una millor
situació.
La bellesa
ens està
cridant
cada dia,
a cada hora,
però poques
vegades
li fem
cas.
El silenci
interior
és essencial
per poder
escoltar
la crida
de la bellesa
i respondre-hi.
Si dins nostre
no hi ha silenci
—si la nostra ment,
el nostre cos,
estan plens
de soroll—
no sentirem
la crida
de la bellesa.
Al nostre cap
sona
sense parar
una ràdio,
la del PSP:
Pensar Sense Parar.
La nostra ment
és plena
de soroll,
per això
no podem sentir
la crida
de la vida,
la crida
de l’amor.
El nostre cor
ens està cridant,
però no el sentim.
No tenim temps
per escoltar-lo.
La plena
consciència
és la pràctica
que silencia
el soroll
del nostre
interior.
Sense ella
ens deixarem
arrossegar
per una cosa
rere l’altra.
De vegades
ens deixem
emportar
pel
penediment
i el pesar
relacionats
amb el passat.
Quan ens vénen
al cap
records
i vivències
d’abans,
revivim
una i altra vegada
el sofriment
que ens van causar.
És fàcil quedar
presoners
del passat.
També ens
deixem endur
pel futur.
Una persona
preocupada
i espantada
pel futur
està tan
atrapada en ell
com una altra
ancorada
en el passat.
L’angoixa,
la por
i la incertesa
que ens provoca
el futur
ens impedeixen
sentir
la crida
de la felicitat.
Així doncs,
també quedem
presoners
del futur.
Encara que
intentem
viure el present,
moltes persones
tenim el cap
en una altra banda
i creiem que
ens manca alguna cosa,
sentim
un buit
dins nostre.
Desitgem
o esperem
que passi alguna cosa
que ens alegri
la vida.
Alguna cosa
una mica
més excitant,
perquè la nostra
situació actual
ens sembla
avorrida:
una rutina
en què no passa
res interessant.
La plena consciència
es descriu
com una campana
que, en sonar,
ens fa aturar
i escoltar
en silenci.
Thich Nhat Hanh
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada