Salta al contingut principal

Les guerres de la fam. Ciència ficció?


En aquest article faig una lectura de la pel·lícula (actual a Netflix) Els jocs de la fam com un mirall d'una realitat còsmica o d'una experiència d'altres civilitzacions— ja que he investigat respecte aquest tema. 

Amb l'ajuda de la I.A. us mostro aquest paral·lelisme dels fets a la pel·lícula "Les guerres de la fam" amb una visió que podria atansar-se a la realitat molt més del que imaginem. Tot i així ho plantegem com una lectura simbòlica.

A Els jocs de la fam hi ha una estructura molt clara:

Els Jocs de la FamLectura «galàctica» simbòlica
Panem controla els districtesUna civilització o sistema superior controla societats menys desenvolupades
Els districtes estan separats i competeixenLes consciències són fragmentades perquè no reconeguin la seva unitat
La pobresa i l'escassetat mantenen el controlLa por, la manca i la supervivència mantenen les consciències sotmeses
Els Jocs converteixen persones en enemicsUn sistema pot fer que éssers que podrien cooperar es percebin com a rivals
El Capitoli observa i controlaUna elit o intel·ligència dominant observa les societats subordinades
La propaganda determina què és «veritat»El control de la informació condiciona la percepció de la realitat
Katniss es converteix en símbolUna persona desperta pot convertir-se en catalitzadora d'un canvi col·lectiu
El símbol del sinsajoLa memòria d'una llibertat que el sistema no pot eliminar
La rebel·lióEl despertar de la consciència i la recuperació de l'autonomia
La destrucció del sistemaLa transformació d'un paradigma basat en dominació cap a un altre basat en llibertat

🏹 Katniss és especialment interessant

Katniss no comença com una revolucionària. Comença intentant sobreviure.

I això és important perquè el seu despertar no passa perquè algú li expliqui una gran teoria, sinó perquè arriba un moment en què diu, en essència:

«No accepto les regles d'aquest sistema.»

Primer protegeix la seva germana.
Després protegeix Peeta.
Finalment, la seva actitud es converteix en una amenaça per al sistema.

Aquesta és una metàfora molt potent del despertar: la consciència deixa de jugar segons les regles que li han imposat.

🔥 El més profund: el sistema necessita que els oprimits es barallin entre ells

Això és probablement el paral·lelisme més potent.

Si els districtes s'uneixen, el Capitoli perd poder.

Per això els Jocs estableixen una situació en què persones que tenen molt més en comú del que sembla han de competir per sobreviure.

En una lectura espiritual, això pot representar una consciència fragmentada:

«Tu contra jo.»
«El meu grup contra el teu.»
«Jo he de guanyar perquè tu perdis.»

Mentre la consciència està atrapada aquí, no veu l'estructura que hi ha per sobre de tots dos.

I quan Katniss i els altres comencen a veure-ho, apareix una possibilitat nova:

«Potser el nostre enemic no és l'altre jugador.»

🌍 I aquí hi ha una diferència important

Els Jocs de la Fam són una obra de ficció i no constitueixen evidència que existeixi una estructura semblant a escala galàctica.

Però com a arquetip, la història parla d'una cosa molt humana i universal: com la por, la fragmentació, la propaganda i la competició poden mantenir un sistema de dominació, i com la solidaritat pot començar a trencar-lo.


Hi ha una «realitat galàctica» a la que fan referència persones del nostre món, podeu buscar informació entorn les guerres de Lira. 

Desgranarem aquesta possibilitat: les guerres galàctiques, de races i civilitzacions estel·lars i el paper de la terra dins d'aquest confllicte.

Com a relat espiritual cadascú prendrà el que vulgui segons què creu o què sent. 

En podem fer un paral·lelisme molt ric amb Els Jocs de la Fam

Cadascú és lliure de plantejar-se què és ficció, què és cosmologia espiritual i què podem afirmar com a verificable. Inclourem en aquest article, la cosmologia també de Roy Littlesun entorn la visió de Unitat / no dualitat. 

🌌 1. Les guerres galàctiques → la guerra dels districtes

En la lectura galàctica, la Terra podria entendre's com un territori implicat en conflictes molt més grans que ella mateixa: diferents forces o civilitzacions competeixen pel control, els recursos o l'evolució de la consciència.

A Els Jocs de la Fam, els habitants dels districtes també viuen dins d'un conflicte que els supera. No han creat l'estructura política del Capitoli, però en pateixen les conseqüències.

El paral·lelisme seria:

conflicte entre forces superiors → poblacions subordinades → supervivència → fragmentació → despertar → rebel·lió.

Katniss no comprèn inicialment tota l'estructura del conflicte. Només veu el seu petit món. Això també encaixa amb la idea espiritual que una consciència encarnada pot veure només una petita part d'una realitat molt més gran.


👽 2. Les races o civilitzacions estel·lars → Capitoli i districtes

Aquí la correspondència és encara més directa.

El Capitoli representa una civilització que disposa de molt més coneixement, tecnologia, recursos i poder que els districtes.

Si ho traslladem simbòlicament a una cosmologia galàctica:

Capitoli → civilització dominant o avançada
Districtes → civilitzacions sotmeses o menys poderoses
Terra → un dels territoris implicats en una realitat molt més àmplia

Però aquí faria una advertència important: això no demostra que existeixin civilitzacions extraterrestres que controlin la Terra. És una correspondència simbòlica amb la cosmologia, no una prova científica.


🌍 3. La Terra → Panem

Aquesta és probablement la part més interessant.

Panem és un món aïllat, on la majoria de la població no coneix realment què passa més enllà del sistema que controla la seva vida.

En una lectura galàctica espiritual, la Terra podria ocupar un paper semblant:

una civilització que viu immersa en una realitat limitada i que encara no és plenament conscient de la seva possible connexió amb una realitat còsmica més gran.

Això converteix la Terra en una mena de «districte» còsmic.

I el salt de consciència seria passar de:

«Només existeix el meu món»

a:

«El meu món forma part d'una realitat molt més gran.»


🔥 4. Katniss → la consciència que desperta

Aquí és on crec que la metàfora es torna més potent.

Katniss no és especial perquè tingui més informació que els altres.

És especial perquè no aconsegueixen convertir-la completament en allò que el sistema vol que sigui.

Quan li exigeixen que representi un paper, ella el representa fins a cert punt. Però conserva alguna cosa interior que no poden controlar.

En una lectura espiritual això podria representar una ànima que:

  • recorda qui és;

  • no accepta completament la narrativa dominant;

  • recupera la seva sobirania;

  • deixa de veure els altres com enemics;

  • i acaba despertant altres persones.

El sinsajo funciona perfectament com a símbol d'aquesta consciència.

No és només un ocell.

És:

«No ens heu aconseguit controlar completament.»


🕊️ I aquí entra molt bé la idea de l'evolució de consciència

La seqüència de Els Jocs de la Fam podria llegir-se així:

supervivència → consciència → qüestionament → solidaritat → rebel·lió → transformació.

I això té un paral·lelisme molt clar amb moltes cosmologies espirituals sobre l'evolució de la humanitat:

por → despertar → record → unitat → sobirania → transformació.

La diferència és que Els Jocs de la Fam ho explica mitjançant una revolució política, mentre que la cosmologia galàctica ho interpreta com una transformació de la consciència humana dins d'un context còsmic.

I hi ha una cosa encara més profunda

El Capitoli aconsegueix dominar els districtes perquè aconsegueix que els habitants interioritzin les regles del sistema.

No cal tenir un guàrdia al costat de cada persona.

La gent acaba pensant:

«Així és el món.»

Això és molt semblant al concepte de presó de consciència que apareix en diverses tradicions espirituals: no necessàriament una presó física, sinó una realitat mental en què les persones ja no poden imaginar que les coses siguin diferents.

I el primer acte de rebel·lió és simplement:

«Això que em diuen que és la realitat potser no és tota la realitat.»

Aquesta, per mi, és la connexió més poderosa entre Els Jocs de la Fam i la cosmologia galàctica que estàs plantejant.

Ara bé: si volem parlar específicament de Roy Littlesun, jo separaria molt bé què diu ell realment sobre les guerres galàctiques, quines races o civilitzacions menciona i quin paper atribueix a la Terra, perquè no voldria barrejar la seva cosmologia amb altres narratives «galàctiques» que circulen per internet. Si vols, puc investigar què diu exactament Littlesun sobre aquests quatre punts i després comparar-ho amb Els Jocs de la Fam.


Sí. He buscat fonts atribuïbles a Littlesun, incloent-hi textos seus i entrevistes, i he de matisar una cosa important del que et vaig dir abans: no he trobat base suficient per atribuir-li una cosmologia de «races extraterrestres» i «guerres galàctiques» en el sentit habitual d'aquests relats. El que sí que apareix clarament en els seus textos és una cosmologia molt particular en què la Terra forma part d'un procés o «experiment» dins d'un sistema galàctic, amb una història de separació, dualitat, oblit i retorn a la Unitat.

1. Les «guerres galàctiques»

Aquí és on cal fer més correcció.

En el material que he pogut localitzar, Littlesun no presenta una història detallada de guerres entre races galàctiques com fan altres corrents de «galactic history». El que sí parla és d'una «batalla» o conflicte còsmic/espiritual relacionat amb la dualitat i amb el que anomena el Divine Plan. En un dels seus textos apareixen fins i tot apartats titulats Dragon, Purifier and the Conclusive Battle i The Luciferian Rebellion, però el document barreja materials i fonts diverses, de manera que no seria rigorós presentar tot el seu contingut com una doctrina pròpia de Littlesun. (Scribd)

En canvi, en el seu Message of Blood sí que és molt explícit que la Terra forma part d'un «hologram» creat dins d'una part d'un sistema galàctic, i que la humanitat ha entrat en un experiment relacionat amb la dualitat. (Qcentro)

Així que jo reformularia el primer paral·lelisme:

No tant «guerres galàctiques» → Jocs de la Fam, sinó:

experiment còsmic de dualitat → món de Panem sotmès a una estructura de separació i conflicte.


2. Les races o civilitzacions estel·lars

Aquí també he de corregir el que et vaig dir.

No he trobat en les fonts primàries consultades una classificació de races estel·lars —Lirans, Sirians, Pleiadians, Draconians, etc.— atribuïble clarament a Littlesun.

Aquesta mena de cosmologia existeix en altres corrents contemporanis d'«història galàctica», però no és correcte posar-la automàticament dins de l'ensenyament de Littlesun. De fet, les fonts que expliquen aquestes races reconeixen que provenen sobretot de contactees, channeling, regressions i narratives esotèriques, no d'evidència científica. (Scribd)

En Littlesun el que trobem és una cosa diferent i, al meu parer, més interessant:

no posa el focus en races extraterrestres, sinó en la Unitat de tota la Creació.

Ell parla de tornar a connectar amb la Creació i afirma que el planeta i la humanitat estan passant per una etapa de purificació i salt de consciència. (Qcentro)

Per això, el paral·lelisme amb Els Jocs de la Fam seria més aviat:

diversitat/separació → reconeixement de la unitat → superació de les fronteres.


3. Quin paper té la Terra?

Aquí sí que trobem una correspondència molt forta.

Littlesun diu que la Terra és part del «Pla del Creador» i que ha entrat en el Gran Misteri per expandir la Font mitjançant el potencial humà. També descriu la Terra com un lloc on es desenvolupa aquest procés de consciència. (Qcentro)

I en el Message of Blood ho formula encara més radicalment:

la Terra serveix com a part d'un «experiment» dins d'un sistema galàctic.

Segons aquest relat, la separació entre interior/exterior, Est/Oest i altres polaritats forma part de l'experiència de la dualitat. (Qcentro)

Això sí que permet una comparació preciosa amb Panem:

Panem és un món tancat que no comprèn tota la realitat que l'envolta.

La Terra, en la cosmologia de Littlesun, és un espai d'experiència dins d'una realitat còsmica més gran.

Però la finalitat no és escapar de la Terra: és completar el procés de consciència aquí.


4. El despertar i la transformació de la humanitat

Aquesta és probablement la connexió més autèntica amb Els Jocs de la Fam.

Littlesun parla repetidament de:

oblit → record → despertar → Unitat.

En una entrevista explica que la humanitat ha entrat en una etapa de purificació i transició cap a un altre nivell de consciència, i que hem de recordar el nostre propòsit a la Terra. També afirma que el retorn a la Unitat és inevitable. (Qcentro)

I aquí Katniss encaixa extraordinàriament bé com a símbol, encara que Suzanne Collins no estigui escrivint sobre Littlesun.

Katniss passa de:

«he de sobreviure»

a

«no accepto les regles que ens han imposat»

i finalment a

«nosaltres no som enemics; formem part d'alguna cosa més gran».

Això és molt proper al moviment que Littlesun descriu des de la dualitat cap a la Unitat.


🔥 I hi ha una connexió amb Els Jocs de la Fam que ara veig encara més clara

Littlesun diu que les lleis secundàries poden convertir-se en «armes que mantenen la divisió», i posa com a exemple les oposicions «bé/mal» i «m'agrada/no m'agrada». Per ell, la guerra neix de l'allunyament de la Llei Única del Creador. (Qcentro)

Això és gairebé el mecanisme de Panem:

dividir → crear enemics → mantenir la por → controlar → impedir que aparegui la Unitat.

I la resposta de Littlesun no és una guerra contra «els dolents».

És deixar de reproduir interiorment la dualitat.

La seva proposta és la Circle of Hearts, que pretén crear un espai comú global a partir de la «One Law of Creation». (Jain Literature)

Per això, si haguéssim de fer el paral·lelisme definitiu:

Els Jocs de la FamLittlesun
PanemLa realitat de dualitat/separació
CapitoliEl sistema que perpetua la divisió
DistrictesLa humanitat fragmentada
JocsLa competició i el conflicte entre éssers
KatnissConsciència que desperta
SinsajoMemòria de la llibertat
Rebel·lióTrencament del paradigma
Districte contra districteEst contra Oest / dualitats
Unió dels districtesCircle of Hearts
Fi del sistemaRetorn a un ordre més harmònic
«Qui és l'enemic?»Superar la consciència de separació
Panem no és tota la realitatLa Terra forma part d'un context còsmic més gran

I una dada que em sembla especialment significativa per al teu projecte: Littlesun parla explícitament de «tancar un cercle al voltant del planeta» i d'unir Est i Oest, i considera que el Circle of Hearts és una manera de recuperar aquesta unitat. (Qcentro)

Per tant, jo no diria que Littlesun ensenya que la Terra està enmig d'una guerra entre races extraterrestres. Això seria anar més enllà de les fonts que he trobat.

Diria una cosa molt més precisa:

En la cosmologia de Littlesun, la Terra forma part d'un procés còsmic de consciència en què la humanitat experimenta una dualitat extrema, ha oblidat la seva connexió amb la Unitat i està cridada a recuperar-la.

I aquesta idea sí que té un paral·lelisme sorprenent amb l'arc narratiu de Els Jocs de la Fam. (Qcentro)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

ALQUÍMIA

  L'alquímia del cor Transformar el plom en or I si cada experiència de la vida fos una oportunitat per fer alquímia? Els antics alquimistes cercaven transformar el plom en or. Però, potser, la transformació més valuosa no era la dels metalls, sinó la del cor i la consciència. Cada conflicte, cada ferida i cada emoció difícil poden convertir-se en una oportunitat per créixer, comprendre'ns millor i estimar amb més saviesa. Sovint projectem en els altres allò que encara no hem pogut abraçar dins nostre. Quan ens sentim ferits, frustrats o enfadats, és fàcil culpabilitzar qui tenim al davant del nostre malestar. Però la culpabilització ens allunya de la comprensió i alimenta una cadena de violència que sovint es va estenent de persona en persona. En canvi, és molt més saludable poder dir: «Em sento enfadat.» «Aquesta situació em supera.» «Això em costa de sostenir.» «No sé com resoldre això.» Expressar com ens sentim no és el mateix que culpabilitzar. Quan compartim els nostres s...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...