Salta al contingut principal

temps de CANVI

Una veu sonava dins meu... "ets una guerrera de llum"
Què vol dir això? -em preguntava amb el cap, però amb el cor ho sabia ja fa més de 10 anys.
Em sentia com em sentiré.
Em sentia com a vegades m'he sentit.
Em sentia forta i amb una missió a fer.
I entremig m'he sentit de totes maneres, moltes una ilusionista enganyada per les meves pròpies emocions. Va ser un error faltar-me a mi mateixa però de tot n'aprenem.

No puc dir que he realitzat una missió concreta encara, però si que m'he dedicat a la feina de refer-me, any rera any, en una tasca laboriosa d'autoconeixement i presa de consciència.
Ara el temps no es compta per anys sinó per dies i minuts.
Ara el temps vola, és temps de canvi.
Quina joia viure aquest moment! Quina joia haver sentit la crida fa tan de temps que ara em dóna la confiança per a moltes coses que estan esdevenint i esdevindran!

Temps de CANVI cap a una terra d'AMOR
Temps per sentir amb força que l'AMOR és el que ens uneix, temps per expandir-lo, per sentir-nos plens d'aquesta força, i capaços d'aconseguir tots els nostres somnis.


Gràcies Pare-Mare divina per permetre'm ser-hi
Gràcies germans que esteu a prop per compartir aquests processos on la llum pinta cada dia de nous colors i possibilitats.


 

Comentaris

  1. Que bonic preciosa, ÀNIM que que tu vals molt i ets una peça molt important del canvi.

    Petons de LLUM

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

ALQUÍMIA

 Cada experiència a la vida és una gran oportunitat per fer alquimia: Transformar el plom en or. Els alquimistes coneixien aquest art. Sovint projectem en els altres allò que sentim nosaltres mateixos. Quan ens sentim enfadats, frustrats o ferits, tendim a culpar els altres del nostre malestar. Aquesta manera de comunicar-nos és poc responsable i pot esdevenir un llenguatge violent. És més sa reconèixer les pròpies emocions i expressar-les amb honestedat: «Em sento enfadat», «Aquesta situació em supera» «Això em costa de sostenir» "No se com resoldre això" Però caure en culpar els altres hauríem d'evitar-ho a tota costa perquè genera una cadena de violència que pot escalar més i més. És massa dolorós. Quan culpem els altres de com ens sentim, de la nostra manera d'actuar, ....alimentem pensaments que ens fan mal i que també poden fer mal als qui ens envolten. En comptes de culpar podem expressar la nostra necessitat i com ens sentim. Culpar l'altre de ...