Cada experiència a la vida és una gran oportunitat per fer alquimia:
Transformar el plom en or.
Els alquimistes coneixien aquest art.
És més sa reconèixer les pròpies emocions i expressar-les amb honestedat: «Em sento enfadat», «Aquesta situació em supera» «Això em costa de sostenir» "No se com resoldre això"
Però caure en culpar els altres hauríem d'evitar-ho a tota costa perquè genera una cadena de violència que pot escalar més i més. És massa dolorós.
Quan culpem els altres de com ens sentim, de la nostra manera d'actuar, ....alimentem pensaments que ens fan mal i que també poden fer mal als qui ens envolten.
En comptes de culpar podem expressar la nostra necessitat i com ens sentim.
Culpar l'altre de les nostres necessitats insatisfetes, dit d'una altra manera, la projecció negativa ens allunya de la comprensió.
En canvi, una actitud sàvia i saludable és recordar que tots som miralls els uns dels altres. I que tots fem el millor que sabem. Des d'aquí, si tot i així no tenim més eines per resoldre un conflicte per vies pacífiques, podem escollir apartar-nos abans de generar més conflicte...i tenir temps per cercar la calma interna des d'on podem observar evitant la dissociació cognitiva.
Comprenent-nos a nosaltres mateixos, aprofundint en l'arrel de la nostra reactivitat, podem parar per comprendre, en comptes de jutjar, fer i dir des de l'automatisme.
Enfadar-nos és un mecanisme per posar límits. Ara bé, prendre decisions des de l'enfado culpant l'altre de com ens sentim és un mecanisme après socialment tòxic.
Es fàcil caure en la sobèrvia quan ens enfadem si qui ens escolta no reconeix els nostres sentiments.
És fàcil caure en actituds orgulloses i dèspotes quan esperem quelcom que l'altre creiem que hauria de fer, pensar, dir,....i no ho fa. Ara bé, és responsabilitat de cadascú deixar-nos portar per aquest orgull que genera males vibracions pel nostre propi cos.
Les persones amb traumes (moltíssimes vaja) tenim el sistema nerviós hiperactivat, i ens és molt fàcil interpretar la realitat des de la dissociació cognitiva (la projecció de les nostres ferides internes).
Ull!
Cadascú té el seu sistema de creences i aquest forma una red de pensaments que segurament seran diferents del de qui tenim davant nostre. La nostra red de pensaments ens pot fer sentir-nos encadenats:
la culpabilització és una presó. Quan comença un a fer-ho vers un altre ja no hi ha sortida possible a no ser que la voluntat de no seguir el joc sigui molt ferma per una de les parts.
L'alquímia interior és una art de l'espiritualitat, dit d'una altra manera, una via d'autoconeixement i autoresponsabilitat.
Fent alquímia podem detectar quines creences ens limiten i ens fan tornar intransigents, durs, burletes, irònics, arrogants, sobervis, victimistes, manipuladors... Revisar què ens molesta a fora de nosaltres per transformar-ho en nosaltres primer.
Fent alquímia podem buscar noves reds de pensament més amables per nosaltres cosa que farà que ho sigui per altres també.
Som responsables de millorar la nostra vida a través de les nostres relacions. Ho podem fer posant la mirada i energia cap endins abans de posar-la cap enfora.
Què tinc jo a aprendre d'això que veig en l'altre?
Què puc millorar de mi en aquesta situació?
Què puc aportar jo pel bé comú?
L'alquímia interior ens ajuda a transformar el plom en or.
Quin plom oi l'estrès pels diners?
Quin plom oi la lluita pel poder?
Quin plom oi voler tenir raó i agafar-se a ella per esclatar contra un altre sense escoltar què hi té al dir?
El plom és allò que portem per programació subconscient que ens domina: venim d'un sistema educatiu, social i polític de càstig, recompenses, advertències, queixes, demandes, exigències, comparacions, competitivitat,...
Una d'aquestes programacions és valorar l'èxit professional com un sinònim d'èxit personal... és una programació molt dura per qui té molts dons diferents i qualitats diverses que no casen en un únic camí professional.
Degut a aquesta programació hi ha moltes dones amb fatiga crònica i fibromiàlgia.
On hi ha el valor de l'èxit personal com la capacitat de mantenir la pau davant de qualsevol circumstància?
Per mi aquest és un èxit superior per damunt de la demostració de la nostra vàlua professional.
Una altra programació inconscient que ens han posat educativament és la necessitat de ser reconeguts ja que el sistema no ens ha ajudat a aprendre el propi autoreconeixement per dret de naixement tan sols. Ser qui som ens hauria de valdre sense necessitar aprecis externs, això seria saludable. Els nostres fills ho poden tenir mentre no són tractats amb comparacions, culpabilitzacions, retrets, amenaces, càstigs o recompenses.
Com podem transformar el nostre plom amb or?
Penso que el camí és detectar la programació en nosaltres, fer-la conscient, i al veure-la poder observar-la i acollir-la.
Un cop acollida amb calma la podem suavitzar.
Necessitem la consciència que ens ajuda a observar i mirar amb perspectiva.
Estem cansats de les guerres oi?
No les volem perpetuar oi?
Només les podem evitar a l'exterior evitant-les al nostre interior.
Els iniciats coneixien molt bé aquesta alquimia interior. La que gira la mirada vers l'exterior per una mirada d'acolliment des de l'interior.
És el camí dels bons homes, els càtars, els que no volen Roma (la perpetuació del sistema geràrquic de poder) sinó el nou sistema de l'Amor (el de la cura mútua).
Fem el camí per substituir les creences limitants i programació del vell sistema per poder substituir-lo per una nova programació: la que ens permeti viure més relaxats i crear harmonia sigui quines siguin les circumstàncies.
Fem brillar l'or interior:
la paciència, la compassió, la comprensió, l'expressar com ens sentim, l'observar com l'altre de sent, i des d'aquí continuar.
Repeteixo: evitem mai culpar!
Expressem les nostres necessitats, els nostres sentiments i fem pactes i acords simples en comptes d'això.
Fem brillar l'or interior de
totes aquelles qualitats i virtuts vers la confiança i la cura mútua.
Fem alquimia per transformar l'orgull vers la humilitat, el càstig vers el perdó, el victimisme o la manipulació vers l'assertivitat, l'exigència vers l'apreciació...
En un món tan distòpic com tenim ens cal més que mai.
Cooperem famílies
Cooperem associacions
Cooperem xarxes d'amistat
Sempre hi ha lloc per alquimitzar qualsevol circumstància.
Tenim el poder de crear un nou món amb més llum i amabilitat.
El camí cap al l'era daurada de la humanitat depèn de tot el que estic expressant, de cada un de nosaltres.
El sistema pot imposar-nos el seu sistema de creences per dominar-nos des de la por, des d'apretar l'economia, des de les lleis de control...des de la tecnocràcia.... però nosaltres tenim un poder superior com a col-lectiu humà.
Despertem del somni de veure'ns separats i apostem per la gràcia del veure'ns units. Així podem fer alquímia per damunt de qualsevol circumstància.
Així el vell sistema caurà per si sol, només és qüestió de paciència i perseverança vers l'alquímia interior que es reflexarà a l'exterior.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada