Com és possible que al mirar l'escola pública, siguem una minoria encara els que veiem això?
Em cal acceptar-ho, fins i tot estimar-ho, per batejar sempre el meu entorn d'amor.
Un amic l'altre dia em donava aquesta imatge: "el nen va creixent i la sabata cada cop li queda petita i més petita i ell ha de créixer amb ella"
El nostre sistema públic escolar talla les ales dels nens, des de tan menuts! No possibilita les múltiples possibilitats de desplegament...
"L'escola i tot el seu sistema és com un gran transaltàntic que per girar la maniobra és molt lenta" em deia l'altre dia un company.
Anem seguint els patrons antics per herència. Amb tanta informació i possibilitat de formació com hi ha ara... Espero, desitjo, prego, que no tardem a adonar-nos que el respecte pels processos dels infants donarà per fruit una nova societat basada en l'amor. I els mestres, professors, nens i nenes aniran sempre feliços a l'escola... I desapareixen les "presons" de nens per noves organitzacions, com les que ja existeixen, per sort!! I evidentment s'aprendrà amb l'experiència i els llibres deixaran de ser material pesat, per ser material només per recordar el que ja ens pot mostrar el nostre entorn.
Per sort cada cop som més els que tenim les ganes de moure les coses, uns dins el transatlàntic pesent i caduc, altres des de barques noves, lleugeres i creatives.
Cadascú te el seu moment per canviar i te la seva missió en el lloc on es troba. Però és feina de tot el col·lectiu.
Vinga! Quants més siguem més fàcil serà, en depèn el futur
ells i elles ho mereixen,
són petits grans mestres que ens mostren per on anar
són la nostra llum
Em responc a mi mateixa:
ResponEliminaMica en mica s'omple la pica.
No per més empényer més s'avança, ja que us es pot cansar... i no treure profit de l'energia.
És més important el que un ofereix de sí mateixa que les formes i estructures.
Cal molta responsabilitat per a oferir un sistema de més llibertat. Recomenço, des d'ara, un nou compromís amb mi mateixa amb l'AMOR, la PAU i la JOIA de viure, sentint dins meu la força i la calma i en la natura la sabiesa i la connexió.
Benediccions a tothom
Hola Mar. He descubierto tu blog, y veo tu preocupación por la enseñanza infantil, en estos tiempos donde existe tanto desorden en las instituciones. Y he tenido la tentación de contarte algo que viví hace poco tiempo. Una vecina, que es profesora de un colegio (niños y niñas de 8 años), me pregunto si la acompañaría al colegio una tarde para darles una charla a los niños sobre plantas medicinales, y allí fui. Ya que soy mayor y con ninguna experiencia en la enseñanza, pensé que a los 10 minutos mi presencia ya les causaría molestia y aburrimiento a los niños, pero mi sorpresa fue mayúscula al ver que sucedió todo lo contrario, nunca pensé el interés que mis palabras (acompañadas de fotos) despertarían en ellos. Fue para mí una experiencia muy gratificante e inolvidable. Me da mucha pena cuando veo y leo la información en la que aparecen los problemas que existen en estos tiempos en la enseñanza. No sé si llegarás a leer mi comentario, si lo haces te pido disculpas por extenderme tanto.
ResponEliminaUn saludo.
Hola Naturamigo
EliminaGracias por escribirme, me ha servido mucho tu aportación. Hacía tiempo que no abria mi blog y al leer la nota he visto como he evolucionado respeto a mi actitud delante del sistema educativo, por esto he modificado un poco mi nota, y ahora creo que se siente con mas ligereza.
Me alegro mucho de tu experiencia. Y es así, lo he comprovado como niña y como maestra. Lo que necesitan los niños es mas contacto con el mundo exterior, y siempre son super bienvenidas las personas que no son las educadoras de siempre.
L'escola hauria de ser un lloc obert a l'entorn. Aixi ho contempla el currículum però en la realitat hi ha molt poca interacció dels infants amb l'entorn. Pel meu semblar les escoles són llocs molt tancants, una mena de "presons" en el sentit que els infants són obligats a fer treballs forçats amb poc interès unes 6 hores al dia estant la major part del temps asseguts en cadires. Tot plegat molt antinatural per al seu organisme.
T'animo a explicar la teva experiència tant com puguis per a que es vagi obrint la consciència de la importància d'obrir les escoles a l'entorn, a les persones, al medi natural i social...
Al meu poble tenim un bosc preciós on poder arribar amb 10 minuts caminant des de l'escola. Les mestres d'un grup de nens entre 3 i 5 anys m'han dit que només hi van algun dia a final de trimestre... quant es perden! Poden aprendre tant allí! I sobretot poder-se moure! En tenen tanta necessitat!!
Ara sóc jo que m'he estès... no acabaria de parlar de moltes coses... tinc l'esperança que no tardarà tant a canviar el sistema educatiu com ara sembla de lent el canvi. Cada cop trobo més pares descontents. Anem sembrant llavors per a obrir les consciència, tu pots fer el mateix, és ben important per a ser un bon motor de canvi, la consciència col·lectiva.
Una abraçada