Salta al contingut principal

Poliamor

                     

Just quan m'atreveixo a adoptar Mar Narayan com a nom aquesta paraula m'arriba de diferents cantons

De la Tribu Sònica

Del Clan Folk

Quines sincronies tan curioses te la Vida!
De l'un arriba un amor
De l'altre arriba un altre amor
Això és només una forma d'expressar perquè amors ho som tots.
I una noia, un amor, que resulta que ja ens coneixíem i m'escriu i em parla del poliamor.

Per mi el poliamor és sentir l'Amor en tot, en cada cosa, en cada ésser viu, l'amor al cor, l'amor a la Terra, l'amor a mi mateixa,
l'amor reflectit en tu i en tu i en tu...

On em durà el poliamor recen descobert i que em porta tanta tanta màgia a la meva vida?

Només em pot portar coses bones i només puc agraïr-les,
i no sentir cap por
perquè l'Amor vol renèixer al cor de la Terra, al cor dels homes i dones.

Ja en tenim prou de tantes tonteries al cap,
de tanta crisi, de tanta política de discussió,
d'atemptats i massacres, moltes amagades pels medis
com són camuflats tants trafiquejos a nivell mundial, polític i personal en les relacions del dia a dia....quantes ferides amaga el nostre inconscient!
Quanta sanació necessita la terra!
Quantes memòries obsoletes per sortir a la llum, il-luminar-les, respirar-les i deixar-les marxar...

Vull abraçar, vull abraçar-te, vull riure,
vull ballar, vull cantar, vull jugar el joc de la Vida en majúscules, una vida plena de vitalitat

La vitalitat...l'estic recuperant, mica en mica

I et necessito a tu, tota la meva ombra al descobert

I a tu, tota la llum per brillar

I a tu germana per compartir
I a tu germà per sentir
I el grup per expandir-nos

I un amor, només un a ser possible per simplificar l'existència, que prou dual que és...encara... I bé, si es tracta de jugar al poliamor doncs hi jugarem...vès!

Estic tan sorpresa dels moviments que m'obre la vida, i els nous miralls amics que em porta!

Per fortuna la Mar te molta calma, ara, almenys, ha après a surfejar les ones amb més sabiesa.

La Mar en temps de canvis, reprèn així aquest blog

             blog estimat, cor estimat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa, reflexions durant la Setmana Santa 2026

Molts coneixeu el meu amor pels tallers «Com parlar» i perquè vaig iniciar-m’hi fa 13 anys, quan la meva filla tenia només 6 mesos. Volia evitar programar-la a ella i, alhora, deixar de programar els meus alumnes. Des d’aleshores he anat observant com moltes de les nostres maneres d’educar es basen en la culpa, el càstig, la recompensa, la comparació i l’abús de poder de l’adult , sovint de manera subtil i inconscient. I tot això deixa petjada. Hem crescut aprenent a mirar més cap enfora que cap endins, buscant aprovació i intentant encaixar, en lloc de confiar en el nostre Ser natural. Moltes persones hem après a viure des de la por: si no fèiem el que s’esperava de nosaltres, podíem sentir que perdíem l’amor, la seguretat o el nostre lloc. Potser per això tants de nosaltres carreguem ansietat, tristesa, inseguretats, dependències o formes d’autoboicot. I potser també per això avui necessitem reaprendre a estimar-nos, escoltar-nos i confiar en nosaltres mateixos . 🌱 Una nova manera ...

ALQUÍMIA

  L'alquímia del cor Transformar el plom en or I si cada experiència de la vida fos una oportunitat per fer alquímia? Els antics alquimistes cercaven transformar el plom en or. Però, potser, la transformació més valuosa no era la dels metalls, sinó la del cor i la consciència. Cada conflicte, cada ferida i cada emoció difícil poden convertir-se en una oportunitat per créixer, comprendre'ns millor i estimar amb més saviesa. Sovint projectem en els altres allò que encara no hem pogut abraçar dins nostre. Quan ens sentim ferits, frustrats o enfadats, és fàcil culpabilitzar qui tenim al davant del nostre malestar. Però la culpabilització ens allunya de la comprensió i alimenta una cadena de violència que sovint es va estenent de persona en persona. En canvi, és molt més saludable poder dir: «Em sento enfadat.» «Aquesta situació em supera.» «Això em costa de sostenir.» «No sé com resoldre això.» Expressar com ens sentim no és el mateix que culpabilitzar. Quan compartim els nostres s...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...