Salta al contingut principal

Poliamor

                     

Just quan m'atreveixo a adoptar Mar Narayan com a nom aquesta paraula m'arriba de diferents cantons

De la Tribu Sònica

Del Clan Folk

Quines sincronies tan curioses te la Vida!
De l'un arriba un amor
De l'altre arriba un altre amor
Això és només una forma d'expressar perquè amors ho som tots.
I una noia, un amor, que resulta que ja ens coneixíem i m'escriu i em parla del poliamor.

Per mi el poliamor és sentir l'Amor en tot, en cada cosa, en cada ésser viu, l'amor al cor, l'amor a la Terra, l'amor a mi mateixa,
l'amor reflectit en tu i en tu i en tu...

On em durà el poliamor recen descobert i que em porta tanta tanta màgia a la meva vida?

Només em pot portar coses bones i només puc agraïr-les,
i no sentir cap por
perquè l'Amor vol renèixer al cor de la Terra, al cor dels homes i dones.

Ja en tenim prou de tantes tonteries al cap,
de tanta crisi, de tanta política de discussió,
d'atemptats i massacres, moltes amagades pels medis
com són camuflats tants trafiquejos a nivell mundial, polític i personal en les relacions del dia a dia....quantes ferides amaga el nostre inconscient!
Quanta sanació necessita la terra!
Quantes memòries obsoletes per sortir a la llum, il-luminar-les, respirar-les i deixar-les marxar...

Vull abraçar, vull abraçar-te, vull riure,
vull ballar, vull cantar, vull jugar el joc de la Vida en majúscules, una vida plena de vitalitat

La vitalitat...l'estic recuperant, mica en mica

I et necessito a tu, tota la meva ombra al descobert

I a tu, tota la llum per brillar

I a tu germana per compartir
I a tu germà per sentir
I el grup per expandir-nos

I un amor, només un a ser possible per simplificar l'existència, que prou dual que és...encara... I bé, si es tracta de jugar al poliamor doncs hi jugarem...vès!

Estic tan sorpresa dels moviments que m'obre la vida, i els nous miralls amics que em porta!

Per fortuna la Mar te molta calma, ara, almenys, ha après a surfejar les ones amb més sabiesa.

La Mar en temps de canvis, reprèn així aquest blog

             blog estimat, cor estimat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

La plena consciència

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...