Salta al contingut principal

Buscadors i trobadors



Buscar respostes
Buscar aventures
Buscar amor
Buscar Déu   

 Què busques buscador?

 Buscant trobarem quelcom nou?

Potser buscant a fòra podem més aviat perdre'ns 
que no pas trobar-nos

 En canvi, si busquem endins trobarem el més grans dels tresors:

el nostre Ser autèntic i despullat

 No cal fer cap viatge llunyà per buscar el do més preuat

 No cal gaires coneixements per esdevenir un expert buscador que troba: 
a Déu a dins seu i fòra d'ell mateix

 Perquè si el trobem a dins alhora el trobem a fòra.

 Si en comptes de buscar ens quedem aquí, just aquí,  al que trobem ara... i ho respirem... 
potser, dic només potser....... ho trobarem tot    

                    jo ho se trobar tot en aquest espai intern

                   vull fer-me experta del viatge a l'interior

               Podem esdevenir els TROBADORS 

                                 Trobadors de Veritat
                                       
                                   la que mai canvia

                                 L'AMOR INTERIOR
                     EL BRILLAR AMB LLUM PRÒPIA

 Quan hem trobat el tresor interior
la més bella simfonia sona
la llum més clara esclata
la pau ho embolcalla tot
i no depèn de res ni de ningú...

 Les ombres retornen però el port ferm en l'Amor a l'interior fa possible no témer 
la impermanència del impermanent extern.

 Només temo, buscador, perdre l'Amor de dins meu en aquest cercar a fòra. 

 Aquest AMOR és el que més estimo
de fet és l'únic que em salva i l'únic que puc oferir


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ALQUÍMIA

 Cada experiència a la vida és una gran oportunitat per fer alquimia: Transformar el plom en or. Els alquimistes coneixien aquest art. Sovint projectem en els altres allò que sentim nosaltres mateixos. Quan ens sentim enfadats, frustrats o ferits, tendim a culpar els altres del nostre malestar. Aquesta manera de comunicar-nos és poc responsable i pot esdevenir un llenguatge violent. És més sa reconèixer les pròpies emocions i expressar-les amb honestedat: «Em sento enfadat», «Aquesta situació em supera» «Això em costa de sostenir» "No se com resoldre això" Però caure en culpar els altres hauríem d'evitar-ho a tota costa perquè genera una cadena de violència que pot escalar més i més. És massa dolorós. Quan culpem els altres de com ens sentim, de la nostra manera d'actuar, ....alimentem pensaments que ens fan mal i que també poden fer mal als qui ens envolten. En comptes de culpar podem expressar la nostra necessitat i com ens sentim. Culpar l'altre de ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació