Salta al contingut principal

UNIVERS

 Treu-me del mal son 

de cap necessitat de demostrar res a ningú

Sóc perfecta tal com sóc

No necessito res ni ningú

Cap aprovació de ningú

Ni rectificar res de ningú

Ni cap validació de ningú

Ni justificar res de mi

Em cuido

Em mimo

M'agrada estar amb mi

Amb la totalitat del meu ser

Unida al tot

Amb perfecta harmonia

Comprovant que tot és magníficament perfecte

tal i com és

tal com estan les relacions que tinc

tal com flueix la vida

Em mantinc amb la pau mental

amb rendició plena al present.

 

Havent finalitzat la relació amb el Guillem guardo com tresors aquí escrits el que he après, el que m'adono que m'agradaria haver après:

.Si una cosa no m'agrada no me'n queixo, o lo just, però insistir no.... me'n aparto, deixo fluir, amb espai és més fàcil la màgia del canvi positiu.

.Si una condició que no canvia de l'altre m'incomoda molt i no m'aporta algo bo: me'n aparto i evito desgastar energies.

.Jo sóc el canvi que vull al món: l'acceptació = amor, així el canvi esdevé més fàcil. I si el canvi ni així esdevé doncs reb un adeu amb benediccions.

.No necessito tenir contacte sovint amb ningú, no hi ha ningú a l'univers que pugui fer-me sentir tan bé com jo mateixa

.La meva prioritat és casa meva i la meva filla. Em prometo evitar dispersar la meva energia cap a coses que després em pugui penedir. Si accedeixo a fer-les cal que siguin amb desinterès i sense l'objectiu d'aconseguir res a llarg plaç. Cal que les faci per gust i no per poder demanar res després a canvi.

.M'asseguro que casa meva està plenament coberta, el meu cos ple d'energia, i l'experiència que esculli sigui nutritiva per mi. Vaig descuidar la meva casa i la meva feina bàsica per un projecte amb ell, però també per mandra, ull a evitar caure en victimisme ni dramatisme. Vaig descuidar el meu projecte personal només en part perquè impulsant el nostre estava exercitant els meus dons, per tant, aprenent i agraïnt l'experiència tan bonica!

.Puc demanar ajuda i rebre-la. Puc intercanviar visió amb altres persones. L'important és que si hi accedeixo ho faci sense cap queixa posterior. Vaig acceptar massa vegades sopars tard estant jo massa cansada. Vaig acomodar-me a les seves condicions més que a les meves, això em va crear ressentiment. Cal evitar-lo. L'autocuidado i l'autosatisfacció és la clau. 

I ara Univers et dóno gràcies:

.Gràcies a les experiències amb el Guillem ara em sento molt més capaç de ser "organitzadora d'esdeveniments" i de tallers, iupi!!!

Gràcies per totes les experiències amb el Georg, el Guillem, el seu fill Adam, gràcies per la pràctica de la gestió emocional, pels somnis que poden continuar succeïnt amb altres plans, per la confiança que he generat en mi mateixa, el canvi és substancialment molt gran, que meravellós que és això!

Gràcies Univers per aquest "Mar d'art" viscut, somiat, projectat, sense cap necessitat de demostrar res a ningú, només amb la gràcia del viscut i l'autoconfiança generada, són realment meravelloses!

Així que Univers: només puc fer que donar-te GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES

 

 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

La plena consciència

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...