Salta al contingut principal

DESCOBRINT

Descobrint el món amb uns nous ulls a prop
Descobrint el meu món intern amb un nou sentir
Descobrint què amaga el teu cor

I entregant-me al món desconegut en temps de canvis
Canvis tan intensos que no hi ha temps per frenar el que és imparable. 

Així que jo no vull frenar el que sento dins meu
i m'entrego m'entrego al ara
i a cada respirar em torno a entregar
on el foc m'escalfa
on l'aigua em neteja
on la terra em dóna estabilitat
on l'aire s'enduu l'innecessari
i on, sobretot, demano, que el 5è element m'escalfi intensament
amb alegria
perquè res és tan important com per perdre-la. 
I si la perds pels conflictes humans confia en el teu cor que estima i arriba el teu amor ni que estiguis plena de contradiccions. 
M'escalfa el foc sagrat de l'Amor Diví que ho crema tot. 

Això vull
Viure cada dia com si fos una vida sencera
I no manqui procurar aprendre el llenguatge del silenci que ho transmuta tot més que les paraules. 
I no manqui saber respectar un límit per a que tot funcioni millor. 
I no manquin les paraules que brollen del cor sense por a errar
Sense por mai d'estimar 
Perque l'amor ho és tot i tot és amor. 


Novembre 2018, reeditat el mar¢ del 2019 i el març del 2023.
 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

La plena consciència

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...