Salta al contingut principal

Limits

Sigues mestra de posar l'atenció a tot allò que et fa sentir be, a tot lo guaaaai!!

No m'interessa que el món està fet una merda. No m'interessa lo equivocada que està la gent. No m'interessa tenir la raó ni donar tombs a com van de malament les coses al món exterior.

M'interessa riure, descansar, acariciar, abraçar, gaudir dels bons moments del dia a dia, agrair tot el que si tinc i puc compartir.
M'interessa més una bona i llarga abrassada que repeticions de coses que ja se.
Del futur m'interessen poques coses perque gaudir i disfrutar el present és molt millor.

No canviaré la forma de funcionar de l'altre però no tinc perque menjarme amb patates i a la for¢a la seva visió del món.
No vull perdre la bellesa de l'Ara.

Gràcies per tantes coses boniiiiiques d'aquest camí d'evolució espiritual, ja que som Esperit encabits dins un cos físic.

Límits a crits... Gràcies perquè així puc aprendre

Que "la salvadora" no et faci perdre't bonica flor. No et dispersis en els altres.  Recull les flors madures del camí. Sigues pau i recolliràs pau.

 Sigues amor i recolliràs amor. 

Aprecia i recolliràs els aprecis. 


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

ALQUÍMIA

 Cada experiència a la vida és una gran oportunitat per fer alquimia: Transformar el plom en or. Els alquimistes coneixien aquest art. Sovint projectem en els altres allò que sentim nosaltres mateixos. Quan ens sentim enfadats, frustrats o ferits, tendim a culpar els altres del nostre malestar. Aquesta manera de comunicar-nos és poc responsable i pot esdevenir un llenguatge violent. És més sa reconèixer les pròpies emocions i expressar-les amb honestedat: «Em sento enfadat», «Aquesta situació em supera» «Això em costa de sostenir» "No se com resoldre això" Però caure en culpar els altres hauríem d'evitar-ho a tota costa perquè genera una cadena de violència que pot escalar més i més. És massa dolorós. Quan culpem els altres de com ens sentim, de la nostra manera d'actuar, ....alimentem pensaments que ens fan mal i que també poden fer mal als qui ens envolten. En comptes de culpar podem expressar la nostra necessitat i com ens sentim. Culpar l'altre de ...