Salta al contingut principal

Lluna d'Alai

Estic a la lluna, com de costum.

Prefereixo somiar desperta que dormint. Bufa molt fort el vent, aquest element que esparceix l'energia i tantes idees.

"Siguem més gossos". El meu nou amic escriptor m'atrapa amb la seva revista "El mar degota" i em te aquí amb "el meu millor jo".
D'Alai n'és enamorat, com jo de la Lluna, totes dues gosses podenques. Alai significa Alegria. I la Lluna el que ja sabem.
Fa dies que a casa no hi és i la trobo a faltar.
Moments de màxima felicitat m'ha portat treure-la a passejar i transmetre'm la seva alegria. En tinc per partida doble, l'Ariel és una nena també plena d'ella. Però l'he de dur a l'escola. I jo també hi hauré de tornar, a aquella presó de nens on he tingut tan magnífiques com dures experiències. Si no fos pels moments de glòria no voldria tornar a aquell lloc ple d'humans deshumanitzats pel pes d'un sistema tan encimentat i desnaturalitzat.

La música alegra l'ànima com Alai i la Lluna als amics escriptors. Ell tornarà a les lletres tan amables i tranquil-les. Jo a aquell espai quadrat ple de criatures contingudes. Tot i que dur-los-hi can¢ons, audicions, danses i possibilitat de creacions és tan bonic, ara, preferiria quedar-me aquí si m'ho permetés la meva consciència. Tenir una vida de cuidadora de casa, de filla, de gossa i de mi. I el temps lliure, dedicar-lo a l'art amb calma i tranquilitat. L'estimo més que anar a aquella escola on la directora em va ostiar amb un paper i bones formes. Va ser la seva forma d'agrair-me la meva més sincera dedicació fent el millor que de mi va nèixer de cor i amb plena i amorosa dedicació. Les dues errades eren petites front que la seva ment dictatorial sotmesa a una quadratura similar a cada espai escolar educacional podia no veure la importància de la meva tasca, vaja, es que només veia els judicis del que el "diferent" feia por i enveja. Viu una sotmissió al Departament que en diuen d'Educació que etimològicament vol dir "treure de dins el millor cap enfora" Clar! Ara ho entenc, per això em va acomiadar.

Ara hi tornaré, l'Univers s'ha confabulat per a que així sigui i poder aprendre de nou relativitzar-ho tot per trobar més llunes d'alegria que no pas resistències.

I és que puc agrair moltes coses en aquest sistema tan estrafolari que en diuen humanitzat.

Vull ser més gossa però em toca ser humana i faré el que podré acceptant el que em toca viure agraïnt el que hi ha.

Bufa el vent fòra la finestra. M'aixoplugo sota el nòrdic i miro de tancar l'ull.

Desitjo que els somnis em duguin ALAI.

Alai de nit, Alai de dia, Alai ara i sempre fins a l'infinit i més enllà.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

ALQUÍMIA

 Cada experiència a la vida és una gran oportunitat per fer alquimia: Transformar el plom en or. Els alquimistes coneixien aquest art. Sovint projectem en els altres allò que sentim nosaltres mateixos. Quan ens sentim enfadats, frustrats o ferits, tendim a culpar els altres del nostre malestar. Aquesta manera de comunicar-nos és poc responsable i pot esdevenir un llenguatge violent. És més sa reconèixer les pròpies emocions i expressar-les amb honestedat: «Em sento enfadat», «Aquesta situació em supera» «Això em costa de sostenir» "No se com resoldre això" Però caure en culpar els altres hauríem d'evitar-ho a tota costa perquè genera una cadena de violència que pot escalar més i més. És massa dolorós. Quan culpem els altres de com ens sentim, de la nostra manera d'actuar, ....alimentem pensaments que ens fan mal i que també poden fer mal als qui ens envolten. En comptes de culpar podem expressar la nostra necessitat i com ens sentim. Culpar l'altre de ...