Matí de llum i escolta

Em duus "un Mar degota" i un matí bonic
ple de llum i escolta
m'agraden els teus clotets rics de somriures
i l'escolta atenta
per mi el silenci és molt important
i amb tu és possible
aquest silenci que ho omple tot
molt més que un munt de paraules.

Contemplem els camps, la plana, els arbres
les muntanyes de fons i l'aire que juga
enmig de les baranes
d'un camí entre les vies
dels trens que no han passat
i dels camins creuats.

El sol ens acarona les galtes
contemplem el paisatge
ample, fresc, lluminós
davant nostre
i els teus ulls em miren
i jo els teus
deixant que la màgia de les ànimes
vibrin el que senten
d'aquest encontre

On duia aquell camí que no hem seguit?
N'hi haurà més?
No se res de tot això.
Només vull viure amb presència
i essència
sense massa barreges
però alhora permetent-les
sortint de la zona de confort
i confiant
que la vida ja em respondrà.

Creuament de camins
on m'he confiat a seguir.
Sabré guiar els meus propis passos
sense que les onades de la mar
m'esbalotin gaire?
Vull pau, som pau
Vull amor, som amor
Ho vull tot i no vull res
Viure, respirar, somiar
amb ulls desperts
i sense que la Mar degoti gaire.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si. La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural. El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

Més informació

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema. M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social. Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

Més informació

La plena consciència

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...

Més informació

Mar en temps de CANVIS

Cercar en aquest blog