Salta al contingut principal

Confiant

Confiant que tot és per bé

Les promeses d'Ell i la seva/nostra grandesa

Fortalesa en moments d'angoixes

Lloança al Senyor en moments de flaquesa

Quan el teu ànim per tu mateixa no és prou fort

hi ha l'ànim de qui es va manifestar per ajudar la humanitat sencera

mostrant el camí, la via, la única via, la Veritat

Confiant en Déu ens elevem

Quantes ànimes s'aixequen perquè creuen

perquè sinó què ens mantindria per tirar endavant en aquest món i vida que fàcil no ho és?

Confio en tu Deu meu i amb el diàleg amb tu trobo recer, trobo alegria, trobo amor, trobo força per donar el millor de mi, igual com el trobava amb el meu estimat quan estàvem pell a pell.

No es tracta de desanimar-nos pel que no va bé en aquest món. El nostre planeta està a l'etapa adolescent, no pot fer més del que fa, ja arribarà a més. Millor acceptar tal com va i veure'l com perfecte i amb compassió que no pas generar resistència i desgastar-te.

Tot és per bé, per despertar, per evolucionar.

I si ara tinc un espai no escollit puc estar amb Tu.

La vida no et dóna el que vols i esperes sinó el que necessites per evolucionar i probablement per quelcom millor ni que per moments no ho sembli.

 És simple, és així, confia-hi, confio, si


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor derribant la culpa en Setmana Santa

Molts coneixeu el meu amor pels tallers "Com parlar" i perquè vaig iniciar-m'hi fa 13 anys, als 6 mesos de la meva filla. Volia evitar programar la meva filla i seguir programant els meus alumnes. A continuació desplegaré diferents temes relacionats entre si.  La culpabilització, el sistema de càstig i recompença, l'abús de poder de l'adult per sobre els infants, molts cops és subtil i inconscient, però deixa petjada a l'infant. Això junt a la perpetuació del sistema de creences limitants ha estat el sistema educatiu que hem mamat. Ha provocat humans uniformes amb problemes de salut mental-emocional  amb tendència a l'autoboicot, el mirar més enfora buscant l'aprovació externa que no pas en confiar endins: el nostre Ser natural.  El sistema mèdic s'ha confós mirant les malalties com a cròniques. Ha perdut el saber ancestral. Molts humans confien més en escoltar opinions externes més que a la propia escolta i autonomia natural de curació. Ja alvirem...

nens i nenes ÍNDIG (índigo)

Les persones índigo vam néixer a partir del 1975. Abans ja naixien pre-índigos. Els nens d'aura blava hem crescut donant pas al sorgiment d'adults especials, que ens ha costat  comprendre'ns a nosaltres mateixos i adaptar-nos al sistema.  M'incloc en aquest grup perquè el que ens va transmetre la Montserrat Montaner al respecte (professora de pedagogia Waldorf) em va fer adonar que hi coincideixo en tots els aspectes. Gràcies a les corrents actuals d'acompanyament emocional, autoconeixement, teràpies holístiques i la ciència no materialista (o sigui quàntica-espiritual) podem fer front a aquestes dificultats d'adaptació social.  Conèixer les característiques "índigues" ens dóna molta esperança vers el futur de la humanitat. T'ho explico: CARACTERÍSTIQUES DELS NENS ÍNDIGO Extret de la formació de l'experta en antroposofia Montserrat Montané. La seva missió és canviar el món, transformar les coses. El color "índigo" ve pel color de la s...

La plena consciència

Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat, sense veure que el món del nostre entorn és ple a vessar de meravelles. Ser vius i caminar per la Terra és tot un miracle i, tanmateix, la majoria de les persones persegueixen una cosa rere l’altra per gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però poques vegades li fem cas. El silenci interior és essencial per poder escoltar la crida de la bellesa i respondre-hi. Si dins nostre no hi ha silenci —si la nostra ment, el nostre cos, estan plens de soroll— no sentirem la crida de la bellesa. Al nostre cap sona sense parar una ràdio, la del PSP: Pensar Sense Parar. La nostra ment és plena de soroll, per això no podem sentir la crida de la vida, la crida de l’amor. El nostre cor ens està cridant, però no el sentim. No tenim temps per escoltar-lo. La plena consciència és la pràctica que silencia el soroll del nostre interior. Sense ella ens deixarem arrossegar per una cosa rere l’altra. De vegades ...